Daniel Sirera, president del grup municipal del PP a Barcelona, ha denunciat una “croada” de l'Ajuntament per canviar els noms dels carrers dedicats a santes i sants.

Segons les seves estadístiques, en els darrers deu anys el Consistori ha esborrat del nomenclàtor a tres santes i quatre sants, en un exemple desbaratat de no paritat i de laïcisme mal practicat.

Eren Santa Àgata, Santa Rosa i Santa Magdalena. Juntament amb Sant Rafel, Sant Martí, Sant Juníper Serra i Sant Josep de Calassanç. A més de treure el títol de Mossèn al poeta Jacint Verdaguer.

Segons Sirera, eren noms tradicionals dels carrers que “formen part de la memòria col·lectiva, la cultura i la història de Barcelona, amb independència de les creences personals de cada ciutadà”.

No és que l'Ajuntament amb l'Església hagi donat. (No topat, com diuen els qui tergiversen i manipulen interessadament fins i tot El Quixot, que mai no va dir topat). És que capellans, monges i autoritats eclesiàstiques callen.

Potser perquè la clerecia ja no és com aquells 130 capellans que el 1966 es van manifestar davant la comissaria de Via Laietana contra la detenció i tortures de l'estudiant Quim Boix.

Els van córrer a cops de porra i un diari els va anomenar “bonzos incordiants”. S'han complert 60 anys d'aquell 11 de maig i pràcticament ningú ho ha recordat.

Recuperant la metàfora, Sirera sembla ara un regidor incordiant que clama en el desert i s'oposa a l'anticlericalisme rampant de la majoria municipal.

Defensa que “se suspengui qualsevol nova retirada de noms tradicionals vinculats al patrimoni religiós de Barcelona i que els futurs canvis del nomenclàtor se sotmetin a criteris objectius de rellevància històrica, arrelament ciutadà i consens veïnal”.

És a dir, un acte de democràcia real amb acords que no fereixin sensibilitats i respectin el santoral, com es respecten altres creences. I que no s'acabi en l'oblit de sants i santes màrtirs, que ja van patir males morts.

De moment, a la Vila de Gràcia Santa Àgata, Santa Magdalena i Santa Rosa s'han canviat per Àgata Badia i Puig-rodon, Magdalena E. Blanca i Rosa Puig-rodon Pla.

Una victòria de “reivindicació feminista” de les regidores Laia Bonet i Raquel Gil. Van argumentar que “Les dones tenim nom i cognoms”. Així que van preferir tres terratinents a tres santes.

Com que l'arrogància és mare de la ignorància i dels fracassos de Pisa, han canviat la plaça de Sant Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies, per la plaça de les Tortugues. No se sap si per ofendre o per afavorir les seves escoles municipals.

En la mateixa línia d'actuació contra el saber, l'Ajuntament ha eliminat Sant Juníper Serra, el mallorquí fundador de missions a Amèrica, on va crear escoles d'oficis. Sant de gran devoció als Estats Units i Sud-amèrica.

Potser per desacreditar i desemparar encara més els metges que protesten, han sepultat l'arcàngel Sant Rafel, que en hebreu significa “Medicina de Déu”, “Déu Sana” i “Déu ha curat”.

El resultat és que la decadència intel·lectual i cultural de Barcelona continua. Però sants i santes són innocents i no tenen cap culpa de les estupideses comeses amb els seus noms.