Ha estat una setmana difícil en diversos punts de Catalunya. També al Baix Besòs, i a Sant Adrià. Les imatges del riu han impressionat tant a locals com a forans, les pluges torrencials han provocat danys diversos, i és normal la inquietud que ha aflorat en bona part de la ciutadania.

Abans de res, vull agrair la feina incansable dels equips d'emergències i dels professionals dels serveis públics, municipals i supramunicipals (bombers, cossos policials i de protecció civil, brigades municipals, empreses de neteja i manteniment...), així com dels veïns i veïnes que han col·laborat amb les administracions i que s'han ajudat entre ells.

Ja des de la tarda de dissabte, a Sant Adrià vam activar els diferents operatius encarregats de les tasques de prevenció i, des de la matinada de diumenge, de recuperació i coordinació amb les administracions supramunicipals per als àmbits del nostre terme que no són de competència municipal. L'objectiu és clar: reduir danys i tornar a la normalitat tan aviat com sigui possible. Aquesta feina continua aquests dies i seguirà fins que no quedi cap incidència sense resoldre.

Amb les imatges encara fresques, és normal que tornin les preguntes sobre com i on construïm. I sí: el sector de les Tres Xemeneies és parcialment inundable. Com més del 40% de la superfície de Sant Adrià, o de Barcelona o Viladecans, per citar dos altres municipis metropolitans on aquesta condició no ha impedit la seva prosperitat ni ser referents en diferents àmbits. Fora de les nostres fronteres, països com el Japó o els Països Baixos compten amb més de la meitat de la seva població vivint en zones inundables, i fins i tot amb importants percentatges sota el nivell del mar. Això tampoc no ha impedit la seva prosperitat, al contrari: són llocs més preparats per adaptar-se a condicions adverses.

Des de fa mil·lennis, les ciutats han crescut al costat de rius i costa perquè és on abundaven l'aigua, la terra fèrtil, les principals rutes de transport i el comerç. Barcelona, Londres o Roma, tres ciutats històriques, van néixer així. I el Besòs ha estat un factor decisiu en el desenvolupament social i industrial de Sant Adrià i dels municipis del seu entorn.

Aquesta història forma part del nostre desenvolupament, no es pot desfer. El que sí que podem fer és adaptar-nos a un canvi climàtic que ja és aquí, i que ens porta episodis de pluja cada cop més intensos i freqüents. I podem fer-ho amb tot el coneixement i la tecnologia al nostre abast: cartografia de risc molt més precisa, modelització hidràulica, sistemes avançats d'alerta i evacuació, estratègies de drenatge i emmagatzematge en cas d'inundació...

Des d'aquesta perspectiva cal entendre el sector de les Tres Xemeneies. Parlem d'un sòl urbà, antropitzat i ocupat durant dècades per una central tèrmica i altres usos industrials. Deixar-lo com està no el fa més segur. Continuarà contaminat i en risc d'inundació, afectant tot el teixit urbà que té darrere, on fa dècades que hi viu gent. Des del meu punt de vista, la pregunta correcta és com el transformem per integrar-lo a la ciutat de manera segura.

He defensat en diversos fòrums que el planejament de les Tres Xemeneies és un dels més estudiats del país en matèria d'inundabilitat. El PDU (Pla Director Urbanístic) es va aprovar amb l'estudi disponible aleshores. Quan el 2025 es van actualitzar els MAPRI (Mapes de Perillositat i Risc d'Inundació) a Catalunya, el projecte d'urbanització es va adaptar als nous valors, molt més exigents que els aprovats inicialment pel PDU.

El resultat és que la zona quedarà molt millor preparada davant episodis d'inundació que en la seva situació actual gràcies a sistemes de desguàs amb sifons, a elevacions a l'entrada d'edificis o de carrers sencers, a paviments drenants capaços de filtrar l'aigua i a un gran parc metropolità de més de 10 hectàrees, amb parterres i zones verdes rebaixades que retenen i drenen l'aigua. En resum, tota una infraestructura de ciutat-esponja per contenir, absorbir i dirigir l'aigua cap al mar davant un possible episodi d'inundació.

Com vam explicar fa dues setmanes juntament amb el Consorci del Besòs a les jornades “BCN Desperta!”, organitzades per Crónica Global i aquest mateix diari, passarem d'un sector en què el 80% del sòl és privat i contaminat, a un nou barri on el 80% del sòl serà públic, incloent-hi un gran parc metropolità i un nou front litoral descontaminats, resilients i oberts a la ciutadania.

Necessitem més habitatge i equipaments, i hem de decidir on i com es construeixen. No fer res és irresponsable quan la població continua creixent, especialment en entorns urbans com el de Barcelona. Ocupant sòl agrícola o natural té un cost ambiental que no es recupera. En canvi, regenerar sòl urbà en desús, com és el cas del sector Tres Xemeneies, és l'opció més sostenible i responsable, sempre que es faci amb rigor tècnic i sensibilitat ambiental.

Cap ciutat amb riu o amb mar té risc zero, i qui ho promet no diu la veritat. El que sí que podem exigir-nos és conèixer bé aquest risc, reduir-lo al màxim on es pugui i, sobretot, no ignorar-lo mai. El que ha passat aquesta setmana al Besòs ens obliga a una revisió contínua d'estratègies i normatives i a aprendre de cada episodi.

És legítim que la ciutadania pregunti i exigeixi garanties, i ens toca respondre amb dades i amb transparència. Sense oblidar que el dret a viure amb seguretat conviu amb d'altres igual d'importants: l'accés a l'habitatge i una relació respectuosa amb la natura.

La calma i la serenor permeten decidir amb dades, i no amb la por de la primera imatge. La por porta al bloqueig, a la inacció. Per això, davant la tempesta: calma, que no és el mateix que indiferència, i acció. Una acció que, en el nostre cas, consisteix a continuar treballant perquè Sant Adrià i el conjunt de Catalunya siguin llocs més segurs i millor preparats.