La decisió de l'Ajuntament de Barcelona de pintar de vermell el carril bus en un tram del carrer de Balmes és un intent més d'aconseguir que els vehicles privats respectin l'espai reservat al transport públic.

Es comprèn: la indisciplina viària és el principal problema del trànsit a la ciutat, amb repercussió directa en la velocitat mitjana dels autobusos. Fa 10 anys era de 12,2 quilòmetres per hora. Avui ha caigut fins a 11,7 km/h. I en el tram de Balmes que va de Diagonal a Gran Via amb prou feines arriba a vuit.

El resultat és un transport públic millorable i car. Un cost que s'agreuja si es té en compte que les baixes per malaltia dels empleats de TMB arriben al 20%. Al conjunt d'Espanya les absències laborals suposen el 7,5%. Gairebé un terç del que passa a TMB, on no es dóna la circumstància denunciada pels sindicats que no es paguin les hores extres treballades.

Tanta baixa potser es deu al fet que l'empresa discrimina en la contractació i dóna preferència a qui presenta tendència a malalties múltiples i freqüents.

Vist que un de cada cinc conductors ho passa fatal, valdria la pena destinar un equip mèdic a investigar-ne les causes. Potser descobreix l'existència d'un síndrome específic i, amb els avenços de la medicina, resulta subsanable. Seria un gran bé perquè estar malalt no és plat de bon gust per a ningú, encara que et donin mil baixes.

És possible, només possible, que les dolències siguin al darrere del mal humor d'alguns conductors (els menys, però existents) que condueixen amb accelerades i frenades constants i que, un cop tancades les portes, no obren ni a trets a qui arribi tres segons després.

A vegades la parada coincideix amb un semàfor que a més està vermell, però astutament el conductor tanca les portes i mou mig metre el vehicle per justificar que no obre. O per fer la guitza a l'usuari.

Com comentava fa anys un dirigent de TMB, si no fos pels usuaris, el servei aniria a les mil meravelles. Els usuaris! Quina llauna! Es diria que TMB té problemes. Però és una manera de parlar una mica simplista. Els que de veritat tenen problemes són els barcelonins.

Que el consistori busqui solucions sembla de calaix. Una altra cosa és que les coses es solucionin amb una mà de pintura.

L'experiment de Balmes parteix d'una constatació: l'ajuntament no es veu capaç de fer que els vehicles privats respectin el carril bus.

La suma dels trajectes dels autobusos urbans és de 820 quilòmetres. D'aquests, més d'una quarta part (221 km.) són exclusius per a bus i taxi. Tanmateix, la velocitat mitjana no augmenta. Al contrari.

El problema no són només els girs a la dreta que fan els vehicles privats, tallant el pas a l'autobús. Qualsevol que circuli per Barcelona, en qualsevol part de la ciutat, pot comprovar que el carril bus està permanentment ocupat per cotxes, motos i bicicletes que l'utilitzen per circular i, també, per a càrrega i descàrrega.

L'ús de cotxes amb càmeres per denunciar les infraccions tampoc no ha millorat la situació.

A Londres hi ha zones on la càmera la porta l'autobús, de manera que es registra (i sanciona) qualsevol infracció que es produeixi. Un intent similar a Barcelona va topar amb els sindicats (tan conscients de la funció de servei públic de l'empresa) que ràpidament es van adonar que això significa més activitat i que havia de ser compensada amb un plus. Quina feina que dóna prémer un botó! Com no hi ha d'haver baixes per estrès!

Fa temps, en alguns carrers, es van prohibir alguns girs. A l'Eixample, especialment, seria possible prohibir girar a la dreta, amb la qual cosa desapareixeria el conflicte de pas entre transport públic i transport privat. Per a un cotxe, fer la volta a l'illa afegeix molt poc temps al seu trajecte. Però aquest tipus d'experiments semblen avui fora de l'horitzó de les possibilitats.

Don Quixot sabia què significava topar amb l'Església. Avui, els ajuntaments saben què significa topar amb el cotxe.

Fins i tot una mesura tan innòcua com pintar de vermell un tros de carrer ja ha provocat les protestes d'alguns sectors. Dit de passada, els ploramiques de sempre: comerciants i representants d'activitats vinculades al cotxe.

La prova acaba de començar i ja saben que serà un fracàs i que enfonsarà muntanyes de negocis de l'entorn. El forat que la baixa velocitat provoca a les arques municipals, en canvi, no sembla preocupar-los gens ni mica, sempre que no se'ls augmentin els impostos per tapar-lo.