“Tan tou per fora, que es diria tot de cotó, que no té ossos. Només els miralls de banús dels seus ulls són durs com dos escarabats de vidre negre”. “En els seus ulls hi ha una saviesa ancestral que només els animals posseeixen”.

Fa setanta anys que Juan Ramón Jiménez (1881-1958) va ser guardonat amb el premi Nobel de Literatura. Un dels grans poetes de la literatura universal és i serà sempre reconegut pel seu ruc Platero i jo.

“A l’home que és bo li haurien de dir ase; a l’ase que és dolent li haurien de dir home”, va sentenciar. Quadrúpede carregat de pes i paciència, el ruc és útil i bo. El dolent, és inútil quan es posa tossut i no tira ni a cops.

Total semblança amb l’animal anomenat racional, Platero, nascut el 1914, és, en la seva versió escolar, l’ase més llegit de l’educació a Espanya i a molts països de parla hispana. Ha estat la primera lectura de milions de persones.

Pel que fa a Catalunya, Juan Ramón Jiménez (JRJ) va comparar Nova York amb Barcelona i la va definir com a “malson d’un arquitecte català”. Al seu conte La còmica s’hi llegeix: “vas tenir la escarlatina a Barcelona”. En les seves Elegies andaluses, tant Andalusia com Espanya i com Barcelona eren de “cartó pedra”. Posat a resumir, va concloure que a Madrid, Sevilla i Barcelona: “galetes, faixes, vins, panses, navalles, oli”.

No obstant això, Barcelona l’estima, el recorda i un carrer porta el seu nom. Com a L’Hospitalet i a Rubí. Igual que una escola pública a Martorell i una altra a Sabadell, almenys.

Actualment, el més significatiu en la relació de JRJ i Barcelona és la revista Ateneu, especialitzada en l’estudi i la difusió del poeta. També el Centre d’Estudis i Documentació Zenobia Camprubí de Malgrat de Mar, on va néixer l’esposa del poeta. A més, Malgrat de Mar està agermanada amb Palos de Moguer, on va veure la llum JRJ. La devoció i la tenacitat per rememorar i estudiar el Premi Nobel es deuen a l’escriptor i poeta Ángel Sody de Rivas, que viu a Catalunya.

Observa la gent erudita que, en la seva relació amb Platero, JRJ va retratar contradiccions humanes com la bondat i la maldat. Ase, ruc, burro, garañó, jument, onagre, pollí, roç, ruc…

Noms d’un animal de summa importància per als humans, als quals acompanya des dels temps més remots en la vida real i en la literatura. En l’època present d’ases bípedes amb vestit i corbata en els poders, rellegir Platero calma i relaxa.

Lirisme, tendresa, contacte amb la natura, estil musical… El ruc, símbol i icona humorística del català, és manyac, savi que no ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, treballador, amistós, juganer i encisa les criatures.

“La tardor porta amb ella colors càlids que abracen el nostre cor aventurer.” “L’aire pur d’octubre afila els sons límpids, puja de la vall una joia idíl·lica de bels, de brams, de rialles de nens, de lladrucs i de campanetes...”

Juan Ramón Jiménez, Premi Nobel, 1956.