Que la tardor ja és aquí ho verifiquen els fascicles als pocs quioscos supervivents. És el fascicle “una entrega, quadern, fullet, quadern”. Definició de la RAE que es queda curta i no neteja, ni fixa ni dóna esplendor al fascicle i a la seva història.

Tal és la seva importància, que existeix l'Era dels Fascicles. Sembla que va començar l'any 1939 a Itàlia i van ser publicats per l'Editorial Agostini. Deu anys després, José Manuel Lara (1914-2003) va editar la seva primera enciclopèdia en fascicles a la seva editorial Planeta.

Des de 1965 a 1973, Editorial Salvat va divulgar en fascicles l'Enciclopèdia Monitor, que es venia als quioscos. Com Planeta, ambdues porten més de mig segle comercialitzant fascicles per entregues. Amb guanys bilionaris i milions de lectors.

Les dues potències editorials barcelonines van facilitar les compres a terminis i van democratitzar la lectura. Segons els historiadors, la fórmula és: Format Accessible. Diversitat de Temes. I Evolució del col·leccionisme adaptant-se a nous suports i tecnologies.

No confondre amb els folletins i novel·les per entregues del segle XIX i XX, que es venien fragmentats fins al final de l'obra íntegra. És el cas d'autors com Pérez Galdós, Valle Inclán, Eugène Sue, Alexandre Dumas, Charles Dickens, Tolstoi...

Però el rellevant és la psicologia dels compradors, que sovint funciona com la dels col·leccionistes. D'aquí que amb el pas dels anys els fascicles afegeixen figuretes, perfums, jocs, maquetes, DVD, andròmines, llibres, cromos, fòssils, monedes…

Des de llavors, els quioscos esdevenen petits basars de carrer que ofereixen des de cultura fins a entreteniments de tota mena. Res del que és comercial ni de les modes i tendències els és aliè. Les editorials ho saben i els dosifiquen.

Del primer número se'n llancen grans tirades a preus gairebé regalats. Al tercer es calculen les vendes i s'ajusten els exemplars. Perquè passa amb els fascicles el mateix que amb anar al gimnàs o aprendre anglès. Enganxar-se o no enganxar-se és la qüestió.

Hi ha tres tipus de consumidors. Persones que només compren la primera entrega pel seu preu baix. Clients que adquireixen cada entrega per separat al quiosc. I compradors que se subscriuen després de la primera entrega i reben regals i descomptes.

Encara que menys del 10% de la clientela del primer número acaben la col·lecció, el rellevant és que amb les enciclopèdies per fascicles van entrar els llibres a les llars de moltes famílies.

Després van arribar les primeres prestatgeries. Després, les biblioteques casolanes. Bromejava el mític editor José Manuel Lara: “he guanyat més diners amb els mobles que amb els llibres”.

Acumular objectes és una de les debilitats humanes. Els seus motius psicològics: Satisfacció de completar una col·lecció. Necessitat d'ordre i estructura. Plaer de classificar, ordenar i catalogar. Orgull de mostrar la col·lecció. Afecció emocional. Curiositat i aprenentatge.

Ho va predir Aldous Huxley (1894-1963) al seu llibre Un món feliç: “No són els filòsofs sinó els que es dediquen a la marqueteria i els col·leccionistes de segells els que constitueixen la columna vertebral de la societat.”

Només cal canviar la marqueteria per fascicles i els segells per quioscos.