Barcelona comptarà a partir de l'any vinent amb botigues d'aliments sense ànim de lucre i de propietat municipal. La primera d'aquestes s'establirà al barri de la Marina, serà gestionada per una ONG i s'ubicarà en un immoble de titularitat pública.
El projecte recorda als economats que es repartien per l'Espanya de la postguerra, tot i que l'objectiu no serà proveir d'aliments bàsics esquivant l'estraperlo. Ara es tracta d'eliminar els costos de la intermediació per oferir preus més assequibles.
La idea s'ha donat a conèixer durant el viatge de Jaume Collboni a Nova York, on s'ha reunit amb el seu alcalde, el socialista Zohran Mamdani, que ja havia anunciat la seva primera botiga solidària per a principis de 2027.
Un 30% de descompte
Tot i que encara no s'ha precisat amb tot detall, el model de Nova York tracta de reduir un 30% el cost de la cistella de la compra dels seus habitants, cosa que suposarà un estalvi de 1.000 dòlars anuals.
L'ajuntament novaiorquès assegura que vendrà “aliments saludables” com carns vermelles, pollastre, peix i marisc; a més de fruites i verdures fresques. També inclourà una vintena de categories de productes bàsics com els lactis i altres refrigerats. Així com articles essencials tipus arròs, mongetes, formatge, ous i pasta.
El cost de l'alimentació, una gran preocupació dels habitants de la ciutat, segons l'ajuntament, suposa uns 3.000 dòlars anuals per persona. A Barcelona, la despesa d'aquest capítol ronda una mitjana de 2.300 euros.
Un supermercat Mercadona / MERCADONA
Reduir un 30% el preu seria un objectiu molt ambiciós a Barcelona, sobretot si tenim en compte que el supermercat líder a Espanya, Mercadona –27,4% del mercat--, obté un marge net del 4,5% sobre una xifra de negoci de 38.000 milions. Consum –3,9% de quota--, té un marge del 4,8% si hi incloem tant el benefici com la retribució especial als cooperativistes.
Ambdues cadenes tenen una gran capacitat de compra i de negociació amb els proveïdors, cosa que les situa en millors condicions que una cadena pública d'una desena de botigues, per exemple, per reduir preus finals.
Venda de peix i marisc a Mercabarna / MERCABARNA
L'equip de Collboni necessitarà tot el suport i l'experiència de Mercabarna per, amb l'estalvi de lloguers i altres economies d'escala, com la participació d'estudiants de formació professional, apropar-se a una meta semblant a la del revolucionari Mamdani.
No és previsible que el sector privat protesti per la iniciativa, més enllà del petit comerç que representa Pimec, temorós de qualsevol competència. Potser es limiti a observar l'evolució del projecte amb la seguretat que li dóna la progressiva decadència dels mercats municipals davant l'envestida dels súpers i altres fórmules emergents de distribució comercial.
El 47% de les vendes de les grans cadenes són de la marca de la distribuïdora. Els clients decideixen pel preu en gairebé la meitat de les seves compres, és a dir que la competència ja se centra en l'àmbit del cost on s'instal·laran les noves botigues.
Les normes de la competència
La legislació espanyola ha acabat abraçant el liberalisme comercial, lluny d'aquell proteccionisme entorn dels colmats i les botigues de proximitat que no va servir per evitar la seva pràctica desaparició.
Temps enrere la normativa topava la quota màxima de mercat d'una ensenya en el 25%. Ara no existeix com a tal, tot i que hi ha consens que el 30% podria ser un límit.
La llei parla de l'abús de posició dominant com la línia vermella que provocaria la intervenció administrativa. O sigui, es pot dir que el mercat és absolutament lliure.