A la muntanya de Montjuïc existeix des de fa temps un món paral·lel i que cada cop s'assembla més a un altre que fa dècades vivia a la seva vessant sud-est, coneguda com la Terra Negra: la màxima degradació humana.
Els últims anys s'han vist néixer assentaments de persones sense llar al voltant dels quals creixen la brutícia i l'incivisme. Els veïns dels barris propers han cridat l'atenció sobre la degeneració que viu la zona, inclosos freqüents episodis d'inseguretat.
Els serveis de neteja municipals no donen l'abast per mantenir una higiene mínima al voltant dels campaments, cosa que contribueix a normalitzar que alguns racons s'utilitzin com a femers pels visitants més incívics.
La misèria crida a misèria, cosa que converteix alguns carrers i jardins de la muntanya en escenaris de comerç sexual i d'estupefaents. Com els antics assentaments del desenvolupisme al mateix Montjuïc, que atreien camorristes i peristes.
Aquelles barraques s'alimentaven de gent procedent de la resta d'Espanya que arribava a Barcelona a la recerca d'oportunitats. Ara, la major part dels sense sostre que es refugien a les seves faldes vénen de fora del país.
Sensellarisme a Montjuïc
La diferència real no està en el color o la nacionalitat dels qui habiten aquestes infrallars, sinó en què ara l'esperança d'abandonar la cuneta on han caigut no existeix, mentre que en aquelles dècades del tardofranquisme hi havia un horitzó; la gent creia en un futur millor, i n'hi havia.
L'economia de subsistència d'aquest nou barraquisme gira al voltant de la prostitució. Un pou sense fons que també s'ha convertit en atracció per a un turisme internacional coneixedor de l'anomenat chemsex i el cruising de Barcelona.
I, a més, succeeix en una part de la ciutat en què el consistori havia posat totes les esperances per incorporar-la i fer-ne una nova centralitat amb serveis de tota mena. Jaume Collboni va presentar l'any passat un programa que tenia com a objectiu recuperar Montjuïc en un termini de 10 anys.
Imatge d'un grup de sense sostre al Palau d'Esports de Montjuïc
De fet, el consistori ja ha posat en marxa una inversió de 20 milions per renovar i donar nous usos al vell Palau d’Esports del carrer Lleida, una zona molt propera al carrer Forestier, un dels focus on els veïns han denunciat degradació i brutícia.
La situació suposa un gran repte per a l'Ajuntament perquè no només qüestiona els seus plans d'incorporació real de Montjuïc, sinó que amenaça amb enquistar-se. Es tracta d'una pobresa més profunda que la que acompanya la immigració subsahariana, té una severa càrrega social de marginalitat.
El juliol passat es va fer el darrer desallotjament del grup que havia acampat al carrer Josep Carner. L'Administració sap que aquest tipus d'intervencions suposen únicament desplaçar els sense sostre d'una ubicació a una altra de la mateixa zona sense garanties que el col·lectiu de 400 barraquistes que té censats no continuï creixent.