La política del gra, aquesta que vola baix i no té alçada de mires, sol jugar males passades. Ho dic a compte de la bateria de preguntes que ha registrat el grup de Junts per Catalunya, per conèixer quant ha costat la missió, qui formarà part de la delegació i quines mesures de seguretat s'han previst per a una estada en un país que continua en guerra. "Viatjar avui a Ucraïna no és com viatjar a qualsevol altra capital europea, estem parlant d'un territori en guerra", va dir el líder de Junts Martí Galbis. Vaja, tota una visió d'estratega.

La fiscalització del viatge a Kíiv sorprèn perquè no ha passat amb cap altre desplaçament de l'alcalde. Volia saber el que s'ha gastat en seguretat, desplaçaments, allotjament, dietes i altres despeses associades a la missió. Semblava que fos el primer viatge de Jaume Collboni.

Els ha sortit el tret per la culata. I de quina manera! De fet, aquesta actitud trasllueix la posició de Junts, més propera a Moscou que a Ucraïna. Potser alguns encara recorden les veleïtats d'aquells llumeneres amb els voltants del Kremlin en l'època del procés.

Recordeu aquell exèrcit de 10.000 homes que havia de venir per salvar-nos? Com a mostra un botó: ni una sola paraula dels nois/noies de Puigdemont de solidaritat amb el poble ucraïnès. Ni una menció.

“El que hem viscut avui confirma per què Barcelona havia de ser aquí, perquè quan s'ataca Kíiv s'ataca Europa. Barcelona seguirà al costat d'Ucraïna”, aquesta va ser la millor resposta que Jaume Collboni va poder donar a Martí Galbis.

Aquesta i l'aplaudiment unànime de l'Ajuntament de Kíiv al primer edil barceloní després del seu discurs al ple i el lliurament de material d'emergències a una ciutat que segueix sota el foc enemic. No seria balder dir que Kíiv resisteix a una invasió.

Tot va començar fa quatre anys i set mesos, això sense comptar els preludis al Donbàs el 2014. Hi va haver un temps que tothom es volia fotografiar a Kíiv. Ara és una guerra mig oblidada i que Barcelona i Catalunya hi fossin en aquests moments encara difícils, en què cada dia mor gent i on la tranquil·litat en la vida quotidiana és inexistent, em sembla important.

Em quedo amb les paraules de l'alcalde “Barcelona havia de ser a Kíiv”. Doncs sí senyor Martí, Barcelona hi havia de ser per més que li pesi. El gra vola tan baix que si no mesures les teves paraules et pots fotre una nata de nivell i fer el ridícul.

L'alcalde de Barcelona va ser a la capital d'Ucraïna en un dia en què Rússia va tornar a atacar el centre de la ciutat. Una ciutat on el seu ajuntament no tanca, que es reuneix i resisteix per donar serveis als seus veïns tot i les bombes. Es va reunir amb el seu alcalde per conèixer les necessitats i també va compartir moments amb el de Khàrkiv, la segona ciutat del país que durant mesos va ser focus d'atenció per la seva resistència a les tropes russes.

Que el nostre alcalde visités una escola que compta amb un refugi per als nois i noies és un bon exemple per conèixer una crua realitat. Un exemple a seguir perquè la velocitat insana de la nostra societat va tan accelerada que ens oblidem de moltes coses en un temps rècord. Que Barcelona no s'hagi oblidat em sembla una lliçó de decència.

Ara esperarem a saber en quin hotel es va allotjar el nostre alcalde. Sembla que això és el que interessa al líder del principal partit de l'oposició. Ja ho sabeu, la política del gra.