La xenofòbia, el racisme i la identificació de l'immigrant com a enemic estan a l'ordre del dia. Aquesta passada setmana hem tingut un episodi en què va ser assassinat a Manresa un veí de Castellnou de Bages. L'extrema dreta, la que fa servir la rojigualda i l'estelada, s'ha llançat a la baralla agitant que immigració és igual a delinqüència amb manifestacions incloses. Es donava per fet que l'assassinat el van cometre uns menors magribins. El mort importava poc, l'important era treure profit del seu assassinat.

Ho dic perquè passades 48 hores, els Mossos no van confirmar l'origen dels assassins. Van dir que eren quatre, tots conflictius i vells coneguts de la policia catalana, i que dos van ser detinguts. Fins aquí el que se sabia. Els mitjans de comunicació van fer la resta alimentant l'extrema dreta que brindava amb cava.

Uns afirmaven que eren magribins. D'altres que eren espanyols i d'altres més que havien nascut a Catalunya. O sigui que eren catalans però d'origen estranger. No se sabia res amb certesa però la foguera ja havia estat encesa a Manresa. No debades, les municipals són d'aquí a uns mesos i l'extrema dreta té moltes esperances de fer-se amb l'alcaldia.

L'assassinat d'aquest home els ha fet el caldo gros. La veritat? Els dos detinguts són espanyols. Un de pares magribins. L'altre de pares espanyols. L'única realitat és que són conflictius.

Ignacio Garriga i Silvia Orriols han sortit en tromba. Els importa poc la veritat, i menys que una persona hagi perdut la vida, estan més a gust salivant -adjectiu plagiat dels companys de Crónica Global Miriam Sant Germain i David Expósito- en la seva islamofòbia. Els assistents a les manifestacions van ser convençuts que l'homicidi violent tenia una paternitat inqüestionable: els marroquins. Però, en aquell moment, no era una veritat constatada.

La Generalitat s'esforça a posar sobre la taula que “Catalunya és avui una societat més segura. La criminalitat ha baixat un 9,9% durant el primer semestre de 2026”. I és cert. Tant que els delictes patrimonials i la multireincidència han baixat i que el Pla Helios que lluita contra la delinqüència persistent i la detecció d'armes blanques i de foc ha estat dotat amb 1300 nous agents.

Bé, però a totes llums insuficient per posar fre a una sensació d'inseguretat que s'agreuja cada dia fent un repàs de furts, robatoris amb violència o assassinats que troben ressò als mitjans de comunicació.

Les dades de l'atur d'aquesta setmana apunten que l'ocupació es manté amb bon pols per l'aportació de la immigració. Que la regularització està tenint un impacte positiu perquè moltes persones han abandonat l'economia submergida i han recuperat els seus drets.

Visc al barri de Sant Antoni i tinc la meva oficina a Sarrià. Sóc matiner i a les set del matí prenent el cafè em sento com l'únic autòcton. Sud-americans i magribins són els meus companys de taula. Són els que van a treballar a primera hora en obres de tota mena i en acompanyar persones grans. Són persones que han arribat al nostre país per millorar el seu futur i el de les seves famílies, i s'ho guanyen amb la suor del seu front.

No han tingut la sort de tenir una mare alcaldessa que els hagi ajudat a trobar una feina. No són delinqüents sinó que són persones. Segurament en el moment de llegir aquest article els Mossos han fet la seva feina i sabrem la identitat dels assassins.

Donarà igual, perquè el mal ja està fet. Alguns per ocultar les seves misèries han trobat el seu íntim enemic. El culpable sempre és el diferent. Res de nou. Ho he escrit en aquestes pàgines. Vaig créixer en un barri en què hi havia una pintada molt clarificadora: Aquí es roba en castellà. Era un barri d'emigrants gallecs en la seva majoria, però a la dècada dels seixanta del segle passat érem els diferents.

Els culpables de la inseguretat i els lladres de llocs de treball, que els autòctons d'aleshores no volien ni per somni perquè no volien suar la seva samarreta.

El racisme d'una part de la societat catalana ha existit sempre, ahir i avui. Són els que qualifiquen les migracions d'invasió de colons. Avui han canviat el focus, és invasió d'àrabs -moros sens dubte perquè no tenen possibles- i de “sudacas” que ens prenen la feina i trenquen amb la seguretat dels nostres carrers. No ha canviat res. Seguim mirant-nos el melic. Ara aquest racisme latent té cara i ulls i està envalentit.