Pringant, però en anglès
"Feu-me un favor: quan aneu pel carrer, fixeu-vos en la cara d'esclau dels riders. O mireu-li-la quan us portin el menjar a domicili. Aquella cara diu clarament que aquí hi ha alguna cosa que no funciona i que hauria de preocupar l'autoritat competent. I fins i tot la incompetent."
El passat dia 8 de juliol, les temperatures van arribar a Barcelona als 40 graus, situació que desaconsella el treball físic a l'exterior per evitar parraques i patatusos entre la classe obrera. En la seva millor tradició del si cola, cola, Glovo, la gran empresa de repartiment a domicili, va mantenir currant tots els seus treballadors.
No va palmar ningú, però li acaba de caure un intent de sanció per part del departament de Treball de la Generalitat que no sabem si es convertirà en una multa real, però torna a situar l'empresa d'Oscar Pierre (Barcelona, 1992) sota una llum molt poc afavoridora pel que fa a les condicions dels seus treballadors.
Plou sobre mullat. El 2022, any en què la companyia va ser adquirida per la multinacional alemanya Delivery Hero (L'heroi del repartiment: quin nom més bonic!), a Glovo li va caure a Barcelona una multa de més de 78 milions d'euros per un assumpte de falsos autònoms que haurien d'haver estat posats a nòmina.
L'any següent, a Madrid, el cop, una mica més discret, va ser de 57 milions, també pel tema dels falsos autònoms, agreujat per la contractació de més de 800 immigrants sense permís de treball. És a dir, que Glovo manté una relació lleugerament obliqua amb la realitat. Obliqua, però em temo que molt lucrativa: amb el que t'estalvies d'afiliacions a la seguretat social i contractant treballadors irregulars que no es queixaran del que els paguis, tens més possibilitats d'omplir-te les butxaques que si et cenyissis fidelment a la llei.
I potser fins i tot et surt a compte. Si no t'enxampen, tot això que t'emportes. I si t'enxampen, pagues la multa i segueixes en les teves tretze.
La situació dels mal anomenats riders (genets, viatgers, encara que no tinguin res a veure amb els de l'arca perduda d'Indiana Jones), que sona millor que pringats, és la cara més o menys oculta d'aquesta Barcelona cosmopolita i multi-culti que es fa portar el menjar a casa per un mort de gana que no ha trobat una feina millor a la qual aferrar-se.
No sé si us heu creuat mai amb algun d'ells. Jo sí, i us asseguro que fan pensar, sobretot els que van en bicicleta perquè no els arriba ni per a un ciclomotor i que solen ser sud-americans, indis, pakistanesos o àrabs: tots semblen rebentats a més no poder. I d'aquí surt una altra queixa repetida en els empleats de Glovo: el ritme brutal que els imposa l'empresa i que molts d'ells consideren excessiu i inhumà.
No sé com acabarà això de Treball, però juraria que aquesta situació gairebé esclavista que regeix a Glovo mentre el senyor Pierre i l'Heroi del Repartiment es lucren no es resoldrà amb multes, ja que ja n'acumulen unes quantes (més una mala fama d'escanyapobres que els acosta a personatges de Dickens) i no sembla que els afectin gaire. Si CCOO i la UGT servissin per a alguna cosa, cosa que no és el cas, promourien una inspecció a fons de Glovo per veure què està passant realment allà.
L'actual investigació l'ha posat en marxa un sindicat menor i encara no sabem si tirarà endavant, però és evident que alguna cosa fa pudor a Glovo, i no només a la seva seu de Dinamarca.
Feu-me un favor: quan aneu pel carrer, fixeu-vos en la cara d'esclau dels riders. O mireu-li-la quan us portin el menjar a domicili. Aquella cara diu clarament que aquí hi ha alguna cosa que no funciona i que hauria de preocupar l'autoritat competent. I fins i tot la incompetent.
