Ara que les temperatures s'han moderat i que ronda la temptació de l'oblit, convé recordar que les repercussions de la crisi climàtica en el nostre estiu abasten pràcticament tots els sectors de l'economia i de la vida social. També afecta, i de quina manera, a la indústria del turisme.
L'impossibilitat de gaudir de l'entorn dels millors destins acabarà alterant l'afluència de visites, encara que les xifres de la temporada encara no ho reflecteixin. Els hotels, els apartaments i les cases rurals es veuran obligats a invertir en atractius per a l'hoste que no pugui sortir a l'exterior per la calor.
Banyistes a la platja de la Barceloneta en plena onada de calor
És el cas, no infreqüent, d'hotels envoltats per entorns d'una natura espectacular, on les noves temperatures redueixen –o anul·len-- els horaris de passejades i excursions, que manquen fins i tot de piscina. Quan es van projectar, les temperatures no les feien imprescindibles.
El panorama és més preocupant a les zones on s'han produït els violents incendis forestals als quals la nova climatologia ens comença a acostumar. Gairebé 300.000 hectàrees perdudes segons Copernicus en el que portem d'any, allà precisament on es podria desenvolupar una oferta turística que descongestionés els destins de costa i que ajudés a la repoblació interior.
El mateix es pot dir dels hotels de Barcelona: com mantindran el seu atractiu si els hostes han de dosificar les visites als monuments de la ciutat per fugir de la xafogor?
Les dades del primer semestre apunten que ens van visitar 35 milions d'estrangers, un 4,6% més; i que van gastar un 7% per sobre de l'any anterior. Però amb una despesa mitjana només un 1,1% més gran.
Turistes a Barcelona
El juliol ens ha donat alguna pista. El preu mitjà d'habitació va augmentar un 6,8%; però les pernoctacions, només un 0,3%. O sigui, més car i més rotació. Els industrials han guanyat, però no les ciutats.
El tomb ens ha enxampat sense haver fet els deures. És difícil que un clima tropical com el que ens està quedant no exigeixi una oferta turística d'acord, de l'estil tot inclòs.
Cal ordenar la indústria i posar límit al seu creixement perquè, a més, és el millor camí per mantenir el valor dels actius del sector. La massificació els degrada.
Sempre tindrem a l'abast eines com el Gemswell Surf Madrid, el destí urbà de surf més gran d'Europa. Una platja artificial amb onades d'alçada diferent per lligar a la capital els aficionats a aquest esport. Es tracta de la segona comunitat en esportistes federats després de Galícia.
Imatge de Ski Dubai a l'interior de The Mall of Emirates
Altres ciutats europees desenvolupen infraestructures semblants per retenir el seu turisme i atreure el forà. Però és possible que siguin intents fallits si la crisi climàtica es manté.
Si es pren aquest camí, potser només hi hagi una fórmula: la del Mall of the Emirates, un complex de dimensions enormes que allotja al seu interior una estació nòrdica on practicar esquí i snowboard mentre a l'exterior es viuen 50 graus.