Alegre notícia que del pregó de la Mercè s'ocupin la famosa sommelier Meritxell Falgueras i el seu pare Toni Falgueras, el cellerer del cèlebre Celler Gelida, al carrer Vallespir de Sants.

Internacionalment coneguts allà on exporten vins, al seu barri i a Barcelona, tots dos són continuadors de la saga de Vicenç Febrer Solsona (1926-1991), conegut com a El Lleó de Sants.

Boxejador i lluitador de lluita lliure. Campió de Catalunya, Espanya i Guant d'Or a Angola. Va passar de ser un noi que carregava vaques en un estable de Sants a tenir una botiga de bicicletes, motos i automòbils. Va lluitar a Les Arenes, l'Iris i el mític Price.

“Li agradava sorprendre els veïns que el tractaven com un heroi proper; benefactor i afable, tenia vocació de showman i no dissimulava la fatxenderia dels vells guerrers”, el va retratar a El Mundo Deportivo Josep Maria Artells, el seu millor biògraf.

Bon venedor de motos en la realitat i en el doble sentit de l'expressió, quan durant la Transició es va presentar a dues eleccions municipals i es va guanyar el seu lloc al consistori. Va ser el pioner del populisme de barri.

Efusiu, simpàtic, convidador de canyes i cigalons als bars del barri, descomptes als seus votants… Va ser el polític més divertit, planer i xerraire que ha tingut Barcelona des de la Transició. Fins que un dia va ficar la pota.

Va ser durant un debat a l'Ajuntament sobre gastar diners públics per a l'aprenentatge i l'ús del català. Va dir que no valia la pena “per canviar la catifa per una catifa”. Va ser la seva perdició. El van maleir, el van estigmatitzar i el van condemnar al no-res i a l'oblit.

Però les seves aventures i llegendes encara es recorden a Sants i més enllà. Com a regidor, “va entrar a l'univers d'una certa ‘jet’ barcelonina entre cultural i folklòrica", va escriure Artells.

Explica que “li va comprar un Jaguar descapotable a Xavier Cugat equipat amb un telèfon mòbil fictici”. Que “va conèixer personatges com el Nobel Severo Ochoa i el Príncep Rainier”. Les seves passejades per Barcelona amb el lleó Vicentet eren coses d'un valent.

La seva biografia es va enriquir quan la seva filla Maria es va casar amb Antonio Falgueras, el veí del Celler Gelida, amb 131 anys d'història. Ell i la seva filla Meritxell són els pregoners de les festes de La Mercè. Sobre ells planejarà la memòria emocionada de El Lleó de Sants.

És un petit desgreuge a un home bo que, a la seva manera, va fer tot el que va poder pel bé de Sants i de Barcelona. Un record i un indult metafòric i real serien adients. Més quan tant es presumeix de memòria democràtica.

Vicens Febrer va ser un demòcrata que no va cometre cap delicte. Només va opinar sobre la catifa i la catifa. Ara que tantes amnisties s'atorguen i tants indults es regalen, fins i tot a una política delinqüent i convicta, caldria reivindicar a El Lleó de Sants.

La Mare de Déu de la Mercè el tingui en la seva glòria.