Les sol·licituds per cursar el grau de Medicina en alguna de les set universitats públiques de Catalunya han patit un descens. Dels cinc graus en Medicina que s'oferien, només la Universitat de Girona (UdG) ha frenat el desastre.

A l'Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona (UB) s'hi han inscrit 150 estudiants menys. El Campus de Bellvitge, uns altres 90. La Universitat Rovira i Virgili (URV), ha perdut 145 preinscrits.

A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), 129 menys. A la Universitat de Lleida (UDL), una davallada de 125 estudiants. I a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), 11. Únicament la UDG ha crescut amb 9 sol·licituds.

En total, 530 futurs metges menys. Es pregunten els autors de les estadístiques: "Què ha passat aquest any a Medicina, que es troba a les portes d'un augment inèdit de la seva capacitat d'acollida?"

I afegeixen que “s'oferien 500 noves places públiques fins al 2031. El desconcert ha coincidit amb l'ampliació de les universitats privades Ramon Llull (URL) i Abat Oliba (UAO)”. Així que com més oferta hi ha, menys demanda.

En Ciències de la Salut, el grau d'Infermeria només ha perdut un 5% en total, encara que la UB ha incrementat 105 preinscrits. El seu grau de Farmàcia, 67 i la de Lleida, 62. I han millorat els graus de Psicologia a les universitats de Girona i Lleida.

"La qüestió requerirà una anàlisi més pausada", afirmen els analistes de les estadístiques. Encara que part de les respostes es poden veure als carrers i als centres sanitaris. Amb les reivindicacions, manifestacions i vagues de bates blanques.

A aquest present i futur gens prometedors, cal afegir-hi els llicenciats i professionals que emigren a països seriosos i civilitzats. On no s'humilia metges ni el personal sanitari amb salaris miserables i amb guàrdies obligatòries pagades amb calderilla.

Part de les causes de tot això es troba al llibre del periodista i company Alberto Gimeno Mónica García, de la marea al xapapote. (Ed. Crónica Global). Una radiografia de la controvertida ministra de Sanitat.

Analitza Gimeno la seva manera de fer política “des de la trinxera, allunyada de la recerca d'acords.” Afirma que “ha aconseguit posar en peu de guerra a metges, pacients, estudiants de medicina, comunitats autònomes i empreses col·laboradores de l'administració”.

La causa de tants despropòsits i víctimes col·laterals és que “prioritza criteris ideològics abans que buscar l'optimització de la gestió sanitària”. És a dir, una sectària que no està a l'altura de les circumstàncies ni del seu càrrec.

Anestesista i activista sorgida de les marees blanques, militant de Podemos i reciclada a Más Madrid. D'aquí que l'autor desvetlli actituds, normes de conducta i decisions que “no ajuden que la sanitat espanyola elimini els seus problemes. Més aviat, tot el contrari”.

Afegeix que les seves mesures “semblen dissenyades per encoratjar el conflicte”. El resultat és “una agonia, especialment per al ciutadà de peu”. En el rerefons, la fixació de la ministra contra la sanitat privada.

El seu objectiu és “destruir el millorable però exitós model de col·laboració públic-privada, cosa que ha tensionat el sector”. I així s'ha passat d'una professió de prestigi a una professió proletaritzada i maltractada. Ser metge…?