És gairebé impossible, excepte per a alguns privilegiats, que un ciutadà visqui, treballi i passi les seves hores d'oci en una mateixa ciutat. El més habitual és desplaçar-se d'un lloc a un altre, encara que no hi hagi consciència que es vagi canviant de municipi. És la realitat de l'àrea metropolitana de Barcelona, una gran taca urbana, un continu urbà, que ha superat el corsé administratiu.

A això s'enfronten les grans ciutats globals, les urbs contemporànies, que competeixen entre elles per l'atracció de talent, però que han de servir amb una major atenció als seus ciutadans.

Ho explica de manera clara Alessandro Balducci, professor titular de Planificació i Polítiques Urbanes al Departament d'Arquitectura i Estudis Urbans del Politecnico di Milano. Reclama atenció sobre les “ciutats invisibles”, les perifèries que no gaudeixen de les possibilitats dels grans nuclis urbans, però en paguen les conseqüències.

Per a Balducci “és urgent evolucionar cap a una governança que abraci la perifèria, desatesa a causa dels límits administratius, i cap a una planificació urbana que transcendeixi els meres beneficis de les empreses privades”.

Balducci ho va assenyalar en una jornada de debat, el passat dimecres, organitzada per l'AMB, en el marc del 15è aniversari de la seva creació. Amb els Diàlegs 15+15, l'AMB ha volgut reflexionar sobre com es viurà a la metròpoli en els pròxims 15 anys. I la gran assignatura pendent que es dibuixa és com es podrà governar una àrea metropolitana de manera eficaç, amb una major coordinació entre tots els sectors implicats: administracions, però també el sector privat i el teixit social i cooperatiu.

L'aportació de Balducci va ser oportuna. Per al professor italià, l'AMB és un èxit en comparació amb altres realitats metropolitanes al món. A Itàlia, a la seva ciutat, Milà, no s'ha realitzat amb la implicació que sí s'ha donat a Barcelona.

Balducci entén que, per avançar, no es tracta tant de posar en peu una nova governança, com de coordinar millor els serveis que es presten al ciutadà, des de dalt, --des de les administracions—però també des de baix, des d'entitats socials i des del sector privat.

“No hem de renunciar a tots els processos de transformació i tampoc confiar en una utopia tecnològica que pugui complir el paper de la planificació pública. Els temes urgents com el canvi climàtic, l'habitatge i la mobilitat s'han d'abordar des de l'escala metropolitana i amb una combinació d'estratègies de dalt a baix, amb origen a les institucions, i de baix a dalt, impulsades per grups locals”, va afirmar, a l'Espai Mestral del Port Olímpic.

Hi ha coincidència a Barcelona sobre aquesta qüestió. Però, ¿falta una major ambició, i la necessitat d'aparcar interessos polítics i personals?

El vicepresident executiu de l'AMB, Antoni Balmón, alcalde de Cornellà, insisteix que la feina realitzada ha estat enorme en aquests quinze anys. Es va voler treballar de manera discreta, sense pretendre substituir cap govern –després de l'eliminació de la Corporació Metropolitana de Barcelona per part del govern de Jordi Pujol als anys vuitanta—amb la voluntat de servir a aquest ciutadà “invisible” que viu sense tenir present la idea de la frontera administrativa.

Però respecte als enormes reptes que ara s'han evidenciat, com el canvi climàtic, la mobilitat, l'atenció a una població immigrant que s'ha centrat en l'economia de la cura --a la llar, cap als més grans-- o l'habitatge, --en aquestes ciutats invisibles o perifèriques-- cal alguna cosa més, una AMB vigorosa, respectada i amb capacitat de comandament.

Els colors polítics avui no semblen que siguin un problema, al marge de la irrupció de partits extremistes que ho puguin complicar tot una mica més.

La prova d'això és que en la cloenda de la jornada de l'AMB, el vicepresident de l'àrea de polítiques urbanístiques i espais naturals, Damià Calvet, es va expressar amb meridiana claredat. Calvet, representant últim –o gairebé—del que va ser Convergència Democràtica, el partit responsable de l'eliminació de la Corporació Metropolitana, va assenyalar que el nou organisme –pactat fa quinze anys en gran mesura pel mateix Balmón i l'alcalde de Barcelona en aquell moment, Xavier Trias—ha resultat molt positiu, amb una reivindicació tancada tant del territori metropolità com de l'administració supramunicipal.

I sobre la metròpolis de Barcelona va constatar que és “la màxima creadora de la capacitat de progrés i de democràcia, capaç de liderar no només a nivell català, sinó també a nivell europeu”.

Falta ara, per tant, i de cara a aquests pròxims 15 anys, molta més ambició, amb la governança que sigui necessària per assolir determinats objectius, i el més important és que el ciutadà de la perifèria no perdi oportunitats i no es vegi marginat en benefici d'aquest gran centre poderós en què s'ha convertit la ciutat de Barcelona.