No m'he tornat independentista, l'hi asseguro. Tanmateix, veient la premsa espanyola, aquella que es fa, s'imprimeix i s'edita a MadriZ, Barcelona no deu ser Espanya i Catalunya tampoc. Per què? Una raó ben senzilla. D'aquelles que s'assemblen a la prova del 9, aquella que servia per saber si una divisió estava ben feta —els mil·lenials no tenen ni idea de què dimonis és això— o una tradicional prova del cotó.

Anem a les dades. Catalunya passava una dura canícula amb temperatures que van arribar a assolir els 43 graus. Sentmenat, Selvanera-Torrefeta, Florejacs, Carme, La Bisbal d’Empordà, Artesa de Segre, Savallà del Comtat i Martorell, van cremar pels quatre costats. La informació no va merèixer ser portada, ni un miserable breu, a la premsa de MadriT, so fonètic dels malèfics catalans que, segons la inefable reina de la bajanada, àlies Díaz Ayuso, som tots molt i molt catalans i, com a conseqüència, molt i molt independentistes.

En paral·lel, es va produir la Gran Départ del Tour. Ni diumenge, dia després de la contrarellotge per equips, ni dilluns, dia després de la primera etapa en ruta, ni dimarts, dia després que els corredors sortissin de Granollers cap a França, Barcelona va merèixer una portada. Ni tan sols aquella foto desitjada dels ciclistes corrent sense públic per la proximitat d'un incendi que va arrasar 5000 hectàrees al sud francès —Catalunya Nord en argot de la ràdio i la televisió pública catalana— va merèixer l'atenció de la premsa de Madrid DF.

Si el Tour de França s'hagués corregut fent voltes a la Cibeles sortint des del Santiago Bernabéu, els rius de tinta haurien fet pujar considerablement el cabal del Manzanares. I si les flames haguessin esquitxat Madarcos, el poble més petit de la Comunitat de Madrid, els asseguro que haurien obert els informatius audiovisuals i ocupat espai a les portades de la premsa. Com que Madarcos no és a Catalunya i el Tour no va sortir del melic del món, no van existir ni incendis ni bicicletes.

Només RTVE va retransmetre el Tour en prime time. Potser sóc malpensat, però només potser, en deduir que l'ens públic ens va donar minuts perquè a la cuina de l'esport nacional hi ha un català, Carles González, sotsdirector de la maquinària esportiva de la televisió pública. Coincidència o no, aquí ho deixo. Bromes a banda, va ser una gran retransmissió.

Ho va ser perquè va ser un esdeveniment de primer nivell i va tornar a posar Barcelona davant els ulls del món, amb imatges aèries impressionants de la ciutat. Barcelona amb el Tour va tornar a jugar la Champions de les ciutats. Segur que el sector habitual “enfadat”, que assegura que són legió, dirà que amb això no en tenim prou.

I, d'alguna manera tenen raó, però aconsello que no barregin naps amb cols. Hi ha problemes a Barcelona? Evidentment, i molts. Inseguretat, preu de l'habitatge, convivència, turisme, neteja i un llarg etcètera. Però, els problemes hi són i el govern municipal els ha d'afrontar amb Tour o sense Tour.

Defensar la ciutat fosca fosca perquè hi ha problemes és fer el mateix que la premsa madrilenya: fer llum de gas a Barcelona. Com els nens petits que es tapen els ulls perquè no els vegis. No s'adonen que els que no veuen són ells. A la premsa de Madrid i als “enfadats”, els passa el mateix. I mal que els pesi, com deia Eduardo Mendoza, Barcelona és la ciutat dels prodigis.