Els ajuntaments són les administracions més properes al ciutadà. Però l'èxit dels alcaldes depèn de la capacitat de detectar els principals reptes i de posar-se al capdavant per intentar solucionar-los. En el cas de Barcelona, el darrer baròmetre mostra que aquesta aliança s'ha produït, que les decisions de Jaume Collboni no responen a capricis ideològics, sinó que connecten amb la sensibilitat d'una majoria de veïns i veïnes de la ciutat.

El primer problema continua sent l'habitatge, l'accés, per part dels més joves, però també per persones més grans que han vist com el preu dels pisos ha anat augmentant, a més de la poca oferta existent. També pel que fa als lloguers, inassumibles ja per a molts membres de la classe mitjana.

En aquest assumpte la resposta de l'Ajuntament ha estat desigual. D'una banda, hi ha noves promocions i s'han lliurat nous habitatges en els darrers mesos. Però l'equip de govern no ha tingut el suport necessari per reformar la mesura del 30% d'habitatge protegit, que es va demostrar contraproduent per construir més pisos en els anteriors mandats amb l'alcaldessa Colau.

En gran mesura, l'encariment de l'habitatge està connectat amb la pressió turística. I aquí l'alcalde Collboni ho ha tingut clar. Al novembre de 2028 finalitzaran els permisos dels que avui tenen llicències turístiques, concedides en l'etapa de l'alcalde Trias.

El 75% dels enquestats, com assenyala el baròmetre municipal, està d'acord a retirar aquests permisos o llicències. I això suposa un suport enorme per a l'alcalde, sobretot amb tota la pressió que ha rebut per part de sectors econòmics que, encara, creuen que hi haurà excepcions quan s'apropi la data límit.

Hi ha altres decisions que s'han vist emparades. I és que el 76,4% dona suport a la regulació del preu dels locals comercials i set de cada deu barcelonins avalen limitar l'obertura de supermercats 24 hores, que s'han convertit en una autèntica plaga en molts barris de Barcelona.

Aquí l'alcalde ha constatat que els ajuntaments no tenen capacitat per vetar un determinat negoci. Amb els permisos d'obertura, no es defineix el tipus d'activitat que es desenvoluparà. I això és una competència que va regular el Parlament de Catalunya, i la modificació de la qual és potestat de la iniciativa del Govern i dels grups parlamentaris.

Una altra de les mesures de Collboni, la de restringir el nombre de creuers que fan escala a la ciutat, també ha estat avalada. El 60% dels barcelonins la secunda.

El que s'ha aconseguit, per ara, per l'equip de govern de Collboni porta a una reflexió: quan s'especula amb un avançament electoral de les eleccions generals, amb l'argument que als socialistes no els convé que siguin abans de les municipals (maig de 2027), es dona a entendre que el que facin els alcaldes no té gaire importància.

I que si es vol castigar l'Executiu central, els primers que ho patiran seran els alcaldes socialistes. No sembla que sigui el cas de Barcelona, on l'autonomia de la gestió de Collboni està per sobre de la lluita partidista.

Una de les consideracions que han quedat per sota del radar, és que la neteja de la ciutat ja no es veu com un problema acuitant. El baròmetre reflecteix que el Pla Endreça ha donat els seus fruits.

Sorgeix la qüestió de la seguretat, que és el segon problema per als barcelonins. I aquí el primer frustrat és l'alcalde, perquè, si bé la majoria de delictes han descendit, apareix la qüestió de les bandes armades, lligades al tràfic de drogues. I, com altres grans ciutats globals, el problema excedeix la capacitat d'un equip de govern local. És el Govern de la Generalitat i el Ministeri d'Interior qui han d'incidir amb una major determinació.

El que apunta el baròmetre, en tot cas, és que Collboni no té adversaris clars per desplaçar-lo de l'alcaldia. Amb Junts en moments molt delicats, i amb els comuns sense horitzó, només apareix Esquerra, que ha pujat en intenció directa de vot. Però puja per poder ser un soci de govern, un fet que també es dibuixa al Parlament de Catalunya. Collboni apareix com l'alcalde preferit.

A l'altra banda hi ha una lluita interna en el camp de la dreta, amb el PP en millor situació. I amb Vox i Aliança Catalana, que competeixen per restringir la immigració.

Atenció a una qüestió central: hi haurà aquesta vegada 43 regidors, per l'augment de la població a Barcelona, dos més que ara. I la barrera per entrar al consistori és del 5%, no del 3%, com passa al Parlament. Així que no està tan clar que Aliança Catalana es coli a l'Ajuntament.