L’Ajuntament ha posat en valor el procés participatiu per escollir el titular de la Sindicatura de Greuges de la ciutat. L’ha posat en valor però el procés ha quedat en evidència. La participació ha estat no exigua, sinó el següent. Hi han participat 2707 ciutadans d’un cens de 1.729.963. És a dir, el procés participatiu només recull el parer d’un 0,15% dels barcelonins. Amb les associacions no anem a millor. Només n’han participat 31 d’un total aproximat de 5000, un 0,6%.

No tinc res en contra de David Bondia ni de Gemma Calvet, ni molt menys, però hem de convenir que si “l’objectiu del procés participatiu és fer extensives a la població les funcions de la Sindicatura i les propostes dels candidats”, la conclusió és de fracàs rotund.

Tenia raó l’alcalde Collboni quan es va proposar evitar el procés participatiu. Els grups es van unir i tots es van posar estupends i li van doblegar el braç al PSC, però el resultat és que ha tingut molt de procés i poc de participatiu.

David Bondia, emparat per Barcelona en Comú, ha estat fins ara Síndic. La poca participació l’hauria de fer reflexionar sobre quin ha estat el seu paper en aquests cinc anys. Cert que ha actuat de mediador en alguns casos però això no sembla suficient perquè els barcelonins facin cas a la institució que en els pròxims cinc anys continuarà sense pena ni glòria.

Habitatge, protecció social, vulnerabilitat, abusos sexuals han estat els temes més sonats en què ha intervingut però el seu impacte no és positiu. No ens enganyem, les xifres de la votació indiquen clarament que la ciutat ha donat, i continuarà donant, l’esquena al Síndic.

Bondia gestiona bé la comunicació i parla de problemes i no de conflictes i això està bé però la seva acció es limita a uns quants casos en una ciutat de més de dos milions d’habitants, inclosos els irregulars, i que els supera amb escreix en els moments àlgids del turisme.

Convertir el procés participatiu en un pols entre formacions polítiques -Bondia és proper als comuns i Calvet va ser diputada d’ERC- encara que els candidats es revestissin d’independència no sembla ser la fórmula adequada. Ara ja està fet, Bondia si res no ho impedeix repetirà com a síndic però la institució continuarà pel pedregar en caiguda lliure i sense frens. El seu mandat caducarà el 2031.

Els partits han de donar una pensada a aquesta situació perquè si no tot anirà de mal en pitjor i no estem per dilapidar diners públics.

I l’alcaldia ha de prendre decisions encara que no agradin al ple. Més val un dia vermell que cent de grocs, perquè avui la Sindicatura és una entelèquia. He llegit en alguna premsa que el nou síndic ha guanyat la votació popular. De debò? Així es pot qualificar? Crec que és una broma de mal gust.

La Sindicatura és una entelèquia. Algú pensa que amb un equip de 15 persones es pot ser actiu i proactiu en la resolució d’aquests problemes? Crec, sincerament, que no. Això no és una institució, és un xiringuito que surt de tant en tant als diaris. La valoració ciutadana és clara: 2707.