El Tour a Barcelona i el camí cap a Boston
"El futur econòmic d'Europa es jugarà en el terreny del coneixement, la sostenibilitat i la tecnologia, i Barcelona té totes les cartes per liderar aquesta partida des de la Mediterrània"
La ciutat de Barcelona, per moltes circumstàncies, s'ha vist impulsada a través de grans esdeveniments internacionals. La seva condició de segona ciutat, per darrere de Madrid que s'ha vist potencianda per ser la capital d'un Estat, no l'ha perjudicada. Al contrari. L'arquitecte Gijs Van Hensbergen, biògraf de Gaudí, considera que les segones ciutats han estat més creatives, i han estat capaces de liderar grans projectes culturals, com va ser el Modernisme en el cas de Barcelona.
L'acollida del Tour de França, que aquest dissabte va iniciar la seva marxa pels carrers de la ciutat, n'és un clar exemple. La capacitat organitzativa va ser manifesta i els barcelonins van poder gaudir d'aquell gran colorit ciclista.
És una bona notícia per a la ciutat, encara que el Tour hagi arribat després del gran esdeveniment que va suposar la visita del Papa, amb aquelles imatges espectaculars de la Sagrada Família. La percepció és que tot ha pogut ser una mica excessiu, i que no cal estar tot el temps potenciant la marca Barcelona.
Però les grans ciutats tenen la necessitat d'estar sempre en primera línia, i el Tour és un plat de primer ordre.
El que passa és que hi ha moltes expectatives sobre què hauria de ser Barcelona. És interessant escoltar l'exalcalde Joan Clos, un dels grans responsables de la transformació urbanística de la ciutat, iniciada amb els Jocs Olímpics de 1992. Clos assenyala que el Tour ajuda a mantenir aquesta imatge de marca, però incideix en les qüestions estructurals.
I la més important té relació amb el model econòmic de la ciutat i, per tant, de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els actius són importants. El turisme ha de jugar un paper perquè, en gran mesura, el sector s'ho ha guanyat en les darreres dècades. Ha guanyat més valor, hi ha una oferta de tota mena –falten les grans exposicions que sí té per raons històriques Madrid—i els visitants repeteixen l'opció de Barcelona al llarg dels anys.
Joan Clos es refereix al model de Boston. Hauria de ser l'objectiu. Competir amb Milà, que per a Clos encara està uns passos per davant de Barcelona, i mirar cap a Boston i allunyar-se de Florida.
Estem en aquest camí, realment? El motor del canvi que necessiten les ciutats més dinàmiques ja el té Barcelona: una xarxa de recerca de primera línia europea que emula els laboratoris del MIT o Harvard.
Infraestructures estratègiques com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), que allotja el potencial del MareNostrum 5, actuen com un imant per als gegants de la Intel·ligència Artificial. Alhora, centres d'excel·lència com l'IRB, el CRG o l'IBEC situen la BioRegió de Catalunya al Top 5 europeu en ciències de la salut, un ecosistema científic que aviat guanyarà encara més densitat urbana amb el desplegament de la Ciutadella del Coneixement.
Tot parteix, a més, de una gran densitat universitària, amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) liderant els rànquings de recerca, sumada al braç de la UPC. Això garanteix el flux d'enginyers, matemàtics i científics. I, en paral·lel, juguen un enorme paper les escoles de negocis com IESE i ESADE.
Decisions estratègiques com la d'AstraZeneca, en instal·lar el seu Global Hub a la ciutat, demostren que les grans corporacions busquen la densitat del nostre ecosistema. Un ecosistema que té la seva màxima expressió física al districte 22@, l'equivalent barceloní a Kendall Square. Als seus carrers conviuen corporacions, startups de deep tech, investigadors i estudiants. És la proximitat física la que genera les col·lisions creatives que defineixen les ciutats del futur.
Bé, però falta transferència tecnològica. Es produeix bona ciència, però no es creen empreses d'èxit. És un problema europeu, no només de Barcelona o espanyol.
El Tour pot veure's com quelcom innecessari, però suma per oferir la imatge de una enorme ciutat que ha recuperat el seu impuls. Les infraestructures estan operatives, el talent està connectat i el vent a favor de la confiança internacional torna a bufar amb força.
El futur econòmic d'Europa es jugarà en el terreny del coneixement, la sostenibilitat i la tecnologia, i Barcelona té totes les cartes per liderar aquesta partida des de la Mediterrània.
Per això es reclama una major col·laboració institucional, amb tots els actors del sector privat, perquè aquest camí cap al model de Boston sigui una realitat. Per esprintar com Pogacar i guanyar el Tour de France, des de l'etapa inicial pels carrers de Barcelona.
