S'han acabat les primàries a Junts per escollir el seu alcaldable per Barcelona. Des del primer moment, la voluntat de Jordi Martí Galbis de no abandonar la seva candidatura, llevat que s'assolís un gran consens sobre una figura indiscutible, li va donar tota la força per guanyar.

Tot i que la salut de Junts no és gaire bona, amb una militància que no es va bolcar en la participació de les primàries, el fet és que té un candidat que coneix a fons la ciutat, i que té experiència de govern, com a mà dreta de l'alcalde Xavier Trias a l'Ajuntament entre 2011 i 2015.

Barcelona necessita el que representa Junts, si més no la motxilla que arrossega Martí Galbis. A poc a poc, amb molt d'esforç, Junts està entenent que ha de tornar a ser el que va ser Convergència, amb els canvis oportuns, perquè tot ha canviat en excés en l'última dècada.

Els socialistes esperen aquest procés, com ho ha demostrat el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb un reconeixement --potser excessiu?—del paper de CDC, retent tribut a la figura de Jordi Pujol. Ho esperen o ho expressen amb una certa retòrica per poder ocupar un espai similar a la societat catalana. Es veurà si té o no èxit en les properes conteses electorals.

La qüestió és que els últims missatges de Jordi Pujol –l'últim en un homenatge del que va ser la JNC, les joventuts del partit—són esperançadors. Pujol, com sempre ha defensat, ha reclamat que la societat catalana no oblidi la seva vocació integradora per a tots aquells que han arribat de fora. Junts no hauria de tenir res a veure amb aquests cants de sirena que suposa l'opció d'Aliança Catalana, una mena de carlisme antiquat oportunista.

I és aquesta variant del nacionalisme català la que hauria de liderar, de nou, Junts per Catalunya amb antics dirigents i els nous que entenguin que no es pot tornar a enganyar el ciutadà català amb missatges independentistes clarament populistes, com ha passat en el passat recent.

Aquí es presenta, per tant, l'opció de Martí Galbis, que parla de seguretat i de fiscalitat, de turisme i d'impuls econòmic, com ha mostrat a l'entrevista a Metrópoli.

És aquest espai central que convé a Barcelona per arribar a acords de ciutat, que els necessitarà de manera urgent en els propers anys.

En un moment en què la governabilitat de qualsevol administració es fa impossible, per la fragmentació política –veurem què passa en les properes eleccions al Parlament de Catalunya—la candidatura de Jordi Martí Galbis apareix com a necessària per arribar a acords amb el PSC, que, amb Jaume Collboni, lidera políticament la capital catalana.

Hi haurà més opcions, amb partits com Esquerra Republicana. L'important és que aquest carril central es consolidi de nou, tant a Barcelona com al parlament català.

I parlar de fiscalitat, dels impostos que es poden abaixar, és un primer pas important. Un pas de Martí Galbis que pot anar acompanyat d'un gran acord per regular de veritat el turisme a Barcelona, --factor determinant el turisme en la pressió a l'alça de l'habitatge—que hauria de liderar l'alcalde Collboni.