Barcelona, o el que anomenem el “Destí Barcelona”, és a dir, la regió metropolitana, s'aproxima a una xifra simbòlica i desafiant, assolir els 30 milions de visitants anuals. Una xifra de vertigen però molt real. Actualment acollim uns 26 milions de visitants segons dades de Turisme de Barcelona, però els recents esdeveniments internacionals com la visita del Papa Lleó XIV i la nova projecció de la Sagrada Família al món o el proper Grand Départ del Tour de França 2026, dispararan aquesta xifra els propers anys.

Barcelona s'ha convertit en una ciutat ineludible i difícilment es podrà posar portes al camp.

La ciutat torna a projectar-se amb força al món i és un imant per al turisme de negocis, cultural, esportiu, gastronòmic o de la salut. Igualment atrau talent, empreses, inversions o esdeveniments i constata la consolidació definitiva de la ciutat com una de les grans capitals globals del segle XXI.

L'èxit no és fruit de la casualitat. Barcelona ha construït durant dècades una reputació internacional basada en una combinació singular de creativitat, cultura, arquitectura, innovació, qualitat de vida i obertura al món.

Aquesta fortalesa constitueix un dels seus principals actius econòmics i socials. Tanmateix, l'èxit comporta la difícil gestió de reptes importants com la pressió creixent sobre l'espai públic, la crisi de l'habitatge, els problemes de mobilitat, garantir la sostenibilitat ambiental i social, però sobretot preservar la convivència entre residents i visitants.

Per aquells que puguin tenir la temptació de posar portes al camp, la Barcelona dels 30 milions de visitants no són únicament turistes que venen a passejar. Són estudiants internacionals, investigadors, emprenedors, assistents a congressos, professionals d'empreses tecnològiques, creadors culturals i ciutadans globals que troben a Barcelona un lloc on desenvolupar els seus projectes vitals i professionals.

És per això que reduir el fenomen a un problema de massificació turística seria un error de diagnòstic. També seria ingenu ignorar els efectes de la pressió turística. La ciutat està experimentant un procés de transformació accelerada i molts veïns perceben que determinats llocs han deixat de pertànyer-los, que està perdent la seva identitat. Una sensació de pèrdua de control sobre el propi entorn que es reconfigura en un dels grans desafiaments de les ciutats globals.

La paradoxa d'aquest fenomen és que allò que atreu milions de persones a Barcelona és precisament la seva autenticitat basada en una identitat única i singular. Una ciutat viva, amb personalitat pròpia, diversitat cultural, comerç local, espais públics de qualitat i una identitat local reconeixible.

Aquí hi ha el gran repte de la ciutat, com trobar l'equilibri entre mantenir l'autenticitat d'una ciutat oberta al món i preservar la cohesió social i territorial. En aquest sentit, el major risc que corre la Barcelona metropolitana és centrar el debat en la limitació de fluxos o la temptació de restringir activitats.

El gran repte és construir una governança intel·ligent que gestioni l'èxit i sigui capaç d'equilibrar els interessos diversos d'una metròpoli complexa sobre dos principis irrenunciables. El primer d'ells és preservar la cultura de la ciutat oberta davant d'aquells que poden tenir la temptació de promulgar una mena de prioritat nacional local.

O som una ciutat oberta o no ho som, no es pot ser una mica oberta i una mica tancada. El segon principi fundacional de la ciutat és la col·laboració públic-social-privada. La millor Catalunya i la millor Barcelona és aquella que es va construir sobre certs consensos bàsics de país i de ciutat, incloses les qüestions de llengua i cultura que van permetre sentir-nos una veritable comunitat de destí inclusiva.

Aquells que s'han dedicat, i es dediquen, a voler imposar un model o una visió de país i de ciutat sobre un altre, erosionen greument la convivència, la competitivitat i l'equitat de la nostra societat i de l'èxit mateix de la metròpoli oberta i global.

Barcelona disposa d'unes fortaleses extraordinàries per afrontar els reptes complexos als quals s'enfronta. Poques ciutats del món combinen una marca internacional tan potent amb una escala humana relativament accessible. Renunciar a aquesta dimensió global davant la temptació d'un repliegue identitari seria un error estratègic.

Les ciutats que lideraran el segle XXI seran aquestes capaces d'atreure talent, inversió, coneixement i activitat econòmica internacional. Barcelona no es pot permetre tancar-se en si mateixa, necessita continuar sent una ciutat oberta al món sabent gestionar la cultura i les cultures, la identitat i les identitats, així com la formació, atracció i gestió del talent.

La identitat és una construcció dinàmica que evoluciona incorporant noves influències sense perdre l'essència. Som una ciutat d'intercanvi, de mestissatge i d'innovació. La nostra identitat històrica s'ha construït precisament gràcies a aquesta capacitat de dialogar i col·laborar amb el món.

La previsible arribada de 30 milions de visitants a la Barcelona Metropolitana els propers anys obliga a repensar el model de gestió urbana. Necessitarem una governança institucional més sofisticada, reforçar les infraestructures, millorar la mobilitat metropolitana, protegir el comerç de proximitat, la llengua i la cultura, garantir l'accés a l'habitatge i preservar els espais de convivència.

El veritable risc no és d'una ciutat oberta i global, sinó gestionar-ho de forma equivocada per atraure sense expulsar i ser competitius sense deixar de ser habitables.