A l'aguait del vianant
"Oficialment l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat una campanya per eliminar les motocicletes de les voreres. Només de paraula. A la pràctica resta espai al vianant i, naturalment, la mesura ni tan sols va acompanyada de la protecció de la resta de la zona"
Deia Marx que en la història hi ha moments de flux i de reflux. Traduït: hi ha un temps favorable per a les propostes progressistes i les millores de la majoria de la població i un altre en què aquests valors van de capa caiguda. Avui el reflux sembla imparable.
Les ideologies que no reconeixen els drets humans universals guanyen terreny. Ni tan sols la vida ja és un valor a defensar, com es pot comprovar aquí i allà. Un dirigent polític que tingui una arma (tanc, dron o míssil) se sent autoritzat a utilitzar-la.
Diuen que l'esquerra critica els jutges, però la dreta i l'extrema dreta no és que els critiqui, és que els menysprea i ignora: Trump mata (o mana matar) al Carib i Netanyahu a qualsevol lloc. Per parlar només de càrrecs electes que fa uns anys haurien acabat processats per la justícia internacional.
Si la vida no val res, altres valors valen menys que res.
A Barcelona, el reflux s'aprecia en els moviments respecte als drets dels vianants, que som tots, en un instant o altre de la vida.
Si Colau va declarar la guerra (de baixa intensitat) al cotxe i va promoure espais perquè els barcelonins poguessin moure's, Collboni (que va ser motorista abans que frare) va recuperant paulatinament aquests mateixos espais per als vehicles de motor.
Durant la pandèmia la ciutat va guanyar alguns carrils de la calçada per a la gent a peu. Va ser una intervenció suau: només una mica de pintura, però menys dona una pedra.
L'equip de l'aleshores alcaldessa ni tan sols es va sentir obligat a fer respectar les zones per a vianants. Ni les noves ni les velles, de manera que als dos dies ja estaven ocupades per motos aparcades i per ciclistes i patinets a tota màquina.
Doncs ja, ni això.
Des de fa uns dies el consistori ha començat a reservar aparcaments per a les motos a costa de l'espai suposadament guanyat per als vianants.
Oficialment l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat una campanya per eliminar les motocicletes de les voreres. Només de paraula. A la pràctica resta espai al vianant i, naturalment, la mesura ni tan sols va acompanyada de la protecció de la resta de la zona.
El resultat és una meravella: els motoristes deixen els seus aparells mecànics en el nou espai que se'ls ofereix i també en el que no se'ls ofereix.
Ara suggereix, a més, anul·lar la peatonalització de cap de setmana a la carretera de Sants, adduint que a la plaça homònima hi ha obres que dificulten el moviment d'un autobús, l'H10, que al principi ni tan sols passava per allà.
Per al vianant barceloní són èpoques de reflux. Galopant.
Perquè no és només això, és que les terrasses es queden amb bona part de les voreres que deixen lliures les motos. La Guàrdia Urbana les inspecciona i els obre un expedient. Però les cadires i les taules segueixen al mateix lloc.
I aquests dies, les casetes de petards, també s'instal·len a l'espai dels vianants.
Qualsevol excusa és bona per recordar als barcelonins que els seus drets de vianant cotitzen a la baixa.
L'únic estímul per caminar prové del sistema de transport públic. Qui utilitzi els autobusos haurà pogut comprovar que els últims dies circulen amb menor freqüència que abans i, és clar, amb menor freqüència que la indicada a les enganxines que figuren a les parades.
Deu ser l'horari d'estiu que amb la calor s'avança en el transport.
En una ciutat tan poc extensa com Barcelona, la reducció del transport ha de ser entesa com una incitació a recórrer els trajectes a peu.
Probablement la mesura forma part d'una recomanació mèdica per a una vida saludable: “Poc llit, poc plat i molta sola de sabata”.
I és que els barcelonins tenen uns dirigents que no es mereixen. Fins i tot de la seva salut es preocupen.
El proper pas serà prohibir, com reclamen alguns, que els nens juguin al carrer: a la pilota o a qualsevol altra cosa. Millor que es quedin a casa veient els “apassionants” partits del mundial de futbol, un dels productes més culturals que avui ofereix la televisió pública espanyola (en dues cadenes alhora), òrfena d'assumptes a tractar un cop se n'ha anat el Papa.
El Papa, que sap de tot i per això parla ex catedra, va visitar Barcelona, però no se li va acudir anar enlloc caminant. Un gest que algú pot interpretar com un suport a les polítiques antivianants del consistori.
