Entenc perfectament la consellera d'Interior, Núria Parlón, quan demana endureix les penes per tinença il·legal d'armes de foc. També a l'alcalde quan exigeix més agilitat a la justícia per frenar les màfies. No és per menys. Dos assassinats compten les cròniques, encara que jo els veig com a execucions. La qüestió és que ens hem de preocupar perquè s'acumulen els incidents amb armes de foc i amb armes blanques. L'any passat, assassinats amb armes blanques en va haver-hi un per setmana. Aquest any amenaça amb batre un trist rècord. En només sis mesos, sis morts per armes de foc.

És veritat que els delictes s'estan reduint però aquests fets encenen totes les alarmes. L'últim va ser al costat de la comissaria de Balmes, sempre molt freqüentada per ciutadans per renovar-se els documents d'identitat o el passaport. Tenim imatges de l'assassí per les càmeres de seguretat. Sorprèn que l'assassí triés aquell lloc de fàcil identificació.

De seguida hem sentit veus que es sorprenien de com havia pogut produir-se si la ciutat estava blindada. Evidentment, s'ha comès el crim en una zona no blindada. Però el més sorprenent és la fredor del sicari. Els Mossos fan la seva feina en col·laboració amb la Guàrdia Urbana.

Però, la realitat ens diu que els tirotejos han crescut un 45% amb un centenar registrats l'any passat i aquest sent actualitat quotidiana. Segons dades policials, els Mossos han detingut 293 persones per ús o tinença d'arma de foc que vinculen al narcotràfic i al cultiu de marihuana.

L'assassinat de Balmes, el del carrer Mineria o el de Consell de Cent tenen tota la pinta d'una guerra de bandes que té als carrers barcelonins el seu camp de batalla. Tanmateix, no crec que aquests fets siguin per atemorir els rivals, això és guerra oberta. La policia està preocupada perquè segurament no té totes les dades de comportament d'aquestes venjances.

Més assegurat té el comportament relacionat amb la batalla oberta entre els productors de marihuana que han substituït les pallisses pels trets comprant armes força fàcilment, pel que sembla, al mercat negre. Volen fer-se un nom, diu la policia, i alguns volen fer de dolents, traient pit, per protegir els seus negocis.

La situació és el brou de cultiu per als autoritaris que fan aflorar xenofòbia, racisme i classisme, però amb ressò en una ciutadania farta d'inseguretat. Aquestes setmanes ho hem vist a Sant Martí, Poble Sec o a Zona Franca, però no ens equivoquem, no hi ha tanta policia per a tant lladre.

No es pot posar un uniformat a cada cantonada, però alguna cosa caldrà fer perquè aquesta temuda percepció d'inseguretat no s'incrementi. Pels fets i per combatre els que fan el seu agost propagant que Barcelona és una ciutat insegura.

Em sap greu dir-ho així, però comparats amb la Costa del Sol som uns alumnes que necessitem progressar, o què dir de les Rías Baixas. Tampoc Madrid és l'Edèn, no ens confonguem.

I si dirigim la mirada a Europa ens trobem amb el mateix problema. Amsterdam, París, Londres, Roma, Praga i una llista sense fi tenen les mateixes complicacions. Als EUA ni diguem. Aquí, a més, el florent negoci de la marihuana ha fet aflorar noves situacions en defensa d'un tràfic amb pingües beneficis.

Als que posen Barcelona com a exemple els recomano viatjar o llegir. No som l'excepció, som la norma. Les ciutats del primer món tenen un problema enquistat que s'està gangrenant.

La policia està fent la seva feina. Així ho diuen les xifres, però alguna cosa està passant. Els hem de donar la nostra confiança. Com tallar les guerres de narcotraficants o posar fre a les noves bandes que sorgeixen dels negocis de droga és ara l'objectiu. No ens hem de deixar portar per histrionismes ni per aquells que volen fer el seu caldo gros.

Per això, seria convenient que Ajuntament i Generalitat revisessin els protocols i les estratègies. No dubto que un cop el Papa ha emprès el seu viatge de retorn s'hi posaran. Pel bé de tothom.