Hi ha un moviment a Barcelona que fa soroll perquè, diuen, volen que el Papa de Roma, Lleó XIV, utilitzi el català en la seva visita a la Sagrada Família i Montserrat. No els importa el contingut del que digui, només l'idioma en què s'expressi.

No deixa de ser una incongruència més.

Prefereixen que defensi la unitat d'Espanya en català abans que propugni la independència de Catalunya en castellà? És clar que també podria anunciar, aquesta vegada en llatí, que El Vaticà s'annexiona el Principat i que substitueix els Mossos per la Guàrdia Suïssa.

És de suposar que els qui reclamen que faci servir el català s'hagin inspirat en el viatge papal a Angola, on a més del portuguès, llengua oficial, va pronunciar algunes frases en kimbundu.

Són equiparables el kimbundu i el català?

En realitat els catòlics haurien de mostrar-se indiferents a l'idioma escollit. Al cap i a la fi, és possible que el pontífex tingui do de llengües.

El do de llengües és un regal de l'Esperit Sant als apòstols i fa que qui parli, sobretot si expressa el que els cristians anomenen la paraula de Déu, sigui entès per qualsevol, independentment de si domina o no aquell idioma.

Com la traducció simultània, però sense auriculars.

Si el seu Déu ho vol, a Lleó XIV l'entendran tots. Si no fa el miracle, serà que la divinitat considera més important el contingut que la forma o que ha decidit que no val la pena que se l'entengui.

La polèmica sobre la llengua està amagant altres qüestions. Per exemple, el milió sis-cents mil euros que les autoritats locals destinaran a sufragar la visita turística del president de l'Estat del Vaticà.

Aquests diners, en mans de Càritas, serien enormement productius en la lluita contra la pobresa. Encara que és possible que l'Església Catòlica consideri més important el fast que mitigar les injustícies d'una part de la població.

Salvador Illa, a qui Iván Redondo es va referir afectuosament en la presentació del seu llibre El Manual com a “Pare Illa”, serà rebut en audiència per Lleó XIV al palau episcopal. Dins l'àmbit del simbòlic, sembla un contrasentit: hauria de ser el president del Govern català qui el rebés al Palau de la Generalitat. El visitant és el Papa i no a l'inrevés.

Les entitats laiques i atees ja han expressat la seva indignació per aquesta mostra de sotmetiment de la màxima autoritat catalana al poder papal. El temps de les investidures ja ha passat a la història i està clar que Illa no és president per la gràcia de cap Déu.

Té dret a ser catòlic privadament i agenollar-se i humiliar-se davant les imatges i símbols que vulgui, però no en representació de tothom.

La polèmica lingüística amaga també el menyspreu de les autoritats catòliques a les víctimes de la pederàstia en el si de l'església. Alguns dels qui van patir agressions per part de monjos benedictins a Montserrat ja han expressat la seva indignació.

Hi ha la possibilitat que Junts i ERC (dirigida per un catòlic que presumeix en públic d'això) considerin les agressions sexuals a infants un assumpte menor. Si les víctimes van ser assetjades en català, l'assumpte és menys greu que si els van posar mà en llatí o en castellà.

L'acte convocat a la Sagrada Família aporta una dada interessant. Hi assistiran uns 8.000 espectadors. La meitat, “autoritats” eclesiàstiques, civils i militars. Tot un exemple de com la jerarquia s'entrellaça amb el poble pla.

El que a aquest “poble” l'espera és un paper subordinat. Ni tan sols podrà fer servir la ciutat amb normalitat, sotmesa durant quatre dies a immisericordes restriccions de mobilitat en diverses artèries i espais principals.

Pobres barcelonins! No poden anar a Collserola per la pesta porcina i ara se'ls restringeix l'accés a Montjuïc perquè hi vagi el Papa. Sort que els queden les zones verdes situades entre les vies del tramvia de la Diagonal.

Quan en el seu dia les autoritats les van catalogar així, segur que ja pensaven a disposar d'una alternativa per a ocasions com aquesta. Ho van fer inspirats per la divina providència?