Bona part de les pel·lícules que s'han rodat a Barcelona o, millor dit, que l'han utilitzada com a escenari han passat sense pena ni glòria. Han volgut sumar-se a l'estirada turística per optimitzar la taquilla, com una fórmula més de merchandising.
Vicky, Cristina, Barcelona n'és un exemple clar en mans del gran Woody Allen. El mateix va passar amb Biutiful, de l'oscaritzat Alejandro González Iñárritu.
L'experiència demostra, però, que aquest no és l'únic camí; es pot invertir diners i fer un esforç de talent i producció sense recórrer al més fàcil. Aquí hi ha El 47.
El cartell oficial d'El 47
També ho hem vist en sèries que han sabut incorporar la realitat dels barcelonins amb guions molt enganxats en l'actualitat, com abans havien fet les grans produccions nord-americanes.
I, ara, una multinacional com HBO Max ha apostat per la sèrie que ensenya una cara fonamental de Barcelona: l'efecte del turisme sobre els seus habitants a través de l'especulació immobiliària.
Ravalear és obra de Pol Rodríguez, que a més de director de cinema pertany a la família que el 1929 va inaugurar Can Lluís, un restaurant situat al carrer de la Cera, molt a prop de la Ronda de Sant Pau; on el Raval perd el seu nom per donar pas a Sant Antoni.
Allà mateix abans del 29 hi havia existit Can Mosques, que és el nom que utilitza la recreació cinematogràfica, ja que Can Lluís es va traspassar a altres propietaris.
Aquell local, on es trobaven gitanos rumberos, escriptors i artistes, va morir a mans de l'especulació. Un fons d'inversió es va fer amb l'edifici per aplicar després la fórmula gentrificadora habitual de sobres coneguda.
La sèrie fabula al voltant de la resposta que els mateixos personatges podrien haver donat a la temptació dels diners i a l'envit dels bàrbars amb vestit i corbata. No fa demagògia sobre el capitalisme, sinó que aprofundeix en la reacció de cadascun de nosaltres davant la temptació dels diners fàcils, i fa una picada d'ullet còmplice a certes okupacions.
Una imatge del rodatge a l'interior de Can Mosques
Pol Rodríguez qüestiona unes lleis que desprotegeixen el veí, però no oblida la ceguesa de l'inquilí que, acollint-se a la llei, impedeix que li pugin el lloguer, acaba arruïnant el negoci del propietari o provocant la seva resposta; o totes dues coses alhora.
És a dir, entra en qüestions que els mitjans de comunicació no solen tocar: el paper dels de a peu, que no sempre és del tot innocent.
Ravalear aborda aquests temes, i ens apel·la a tots. I ho fa amb una música magnífica, un ritme trepidant i tècniques de realització documentalista que li han valgut ser la primera sèrie espanyola seleccionada a la Secció Oficial de la Berlinale.
De moment, només els que estan subscrits a HBO la podran veure, però aviat l'emetrà en obert la cadena pública 3Cat, que ha participat en la seva producció.