Els frikis actuals viuen uns bons temps: no només se'ls tolera, sinó que fins i tot se'ls respecta. Vegis, per exemple, la celebració del Dia de l'Orgull Friki, que va tenir lloc a la nostra ciutat el passat dissabte, 23 de maig. La ciutat compta fins i tot amb un anomenat Triangle Friki, en referència a les botigues de còmics, jocs de rol i altres frikades que s'agrupen al voltant de tres llibreries: Gigamesh, especialitzada en ciència-ficció (que ja no és allà, ja que es va traslladar fa anys al carrer Bailèn), Freaks (amb dues seus al carrer Ali Bey) i Norma Comics (al bell mig del passeig de Sant Joan).
Van ser les primeres, i al seu entorn en van anar naixent d'altres, fins al punt que, actualment, aquest Triangle Friki ofereix diversió honesta als aficionats als còmics (principalment), als jocs de taula, a tota mena d'esbarjos nipons i a qualsevol proposta que agraeixi una bona companyia i un públic fidel.
Els que ja tenim una edat (o dues), recordem els temps en què aquesta ciutat no ho posava tan fàcil als seus elements alternatius, que no estàvem gaire ben vistos per la societat que feia veure que ens acollia. La primera botiga de còmics d'Espanya, això sí, va néixer a la Barcelona de 1974 per obra i gràcia d'un simpàtic hippy la cara del qual semblava un dibuix del gran Max, que solia portar un mono de tela texana (el que els francesos anomenen salopette) i que responia per Jaume Fargas (Manresa, 1952 – Barcelona, 2019).
Interior de Norma Còmics / NORMA CÒMICS
Es deia Zap Comics, s'especialitzava en còmics underground nacionals i estrangers i no ho posava gens fàcil als seus potencials clients. Jo vaig intentar visitar-la en tres ocasions i en les tres me la vaig trobar tancada, amb un cartellet a la porta que deia una cosa així com “Hi som quan hi som” o “He sortit, però tornaré” (sense precisar a quina hora).
Aventures en el món del còmic
Altres van tenir més sort, ja que Zap es va convertir en lloc de trobada per a dibuixants alternatius, les seves nòvies i els seus amics. M'hauria encantat sumar-me a un grupet tan estimulant, però no vaig tenir sort i mai vaig aconseguir esbrinar quin era l'horari d'obertura de la llibreria en qüestió.
Millor ho vaig tenir el 1980, quan els meus amics Joan Navarro (a qui un acompanyaria en totes les seves aventures en el món del còmic, principalment a la revista Cairo) i Albert Mestres (amb qui Navarro havia fet la mili, per cert) van fundar la llibreria Continuarà…, primer en un racó del Barri Gòtic i després a la seva ubicació actual, a la Via Laietana, al costat de l'estàtua del comte Berenguer (res a veure amb l'editor d'El Víbora, o potser sí). Era (és) una llibreria gran i ben assortida, potser la primera del seu estil a Barcelona.
Interior d'una botiga al 'triangle Friki'
Abans de Continuarà…, el 1977, Felipe Borrallo va muntar la llibreria Makoki, en homenatge al personatge que ell mateix va crear en un conte i que els seus companys Miguel Gallardo i Juanito Mediavilla (que descansin en pau tots dos) van desenvolupar en forma de còmic i que va ser el més popular de tot l'underground espanyol. Amb el temps, Makoki va derivar cap a llibres relacionats amb el cannabis i el consum de drogues en general fins al seu tancament el 2007 (o 2008, segons altres fonts).
La força dels pioners
Amb l'arribada de Norma Comics al passeig de Sant Joan el 1984, s'inicia la construcció del Triangle Friki, al qual s'afegirien les tres botigues de Freaks a finals dels 90. Els aficionats als còmics ja no són vistos amb superioritat (o sí, però dissimulen) pels seus conciutadans i impera la màniga ampla a nivell social, permetent així l'expansió de noves vides alternatives a la política i als partits del Barça.
Quan va néixer Zap Comics no hi havia manera, evidentment, de celebrar el Dia de l'Orgull Friki: haurien estat quatre gats reunits a la llibreria, si és que estava oberta. En aquells temps (del cuplé) calia traslladar-se a París per trobar-se envoltat de còmics a les llibreries especialitzades i a la FNAC.
La vida sempre és dura per als pioners. De fet, sol ser suficient esperar uns anys (encara que sigui desesperant) per veure que el que no era acceptat, acaba sent-ho. I els alienats de tota mena fins i tot poden celebrar el Dia de l'Orgull Friki, com va passar el passat dia 23 a la nostra ciutat.