Ahir es van complir seixanta anys de la mort de Ricard Opisso i Sala (1880-1966) pintor, dibuixant i referent de l'humor dibuixat català. Els diaris d'aleshores en van fer poc ressò, malgrat la seva importància.

Durant el Modernisme, va treballar amb Gaudí en la construcció de la Sagrada Família. Bohemi integral, va formar part del grup Quatre Gats, juntament amb els artistes Ramon Casas, Manuel Hugué, Isidre Nonell i Pablo Picasso.

Però el que li van donar fama i popularitat van ser els seus dibuixos en revistes infantils i satíriques com ¡Cu-cut! (1903), Papitu (1908), i L'Esquella de la Torratxa (1912), TBO (1919), Patufet (1904), Pocholo (1931) i moltes altres publicacions.

Entre l'art nouveau i el costumisme, els seus dibuixos de la Barcelona d'aleshores, plena de gent i de llocs populars el van convertir en el cronista de la ciutat dibuixada. Va ser retratista de les classes altes i baixes, des de l'erotisme fins a la verduleria.

El divertit dibuixant de trens atapeïts a l'estiu i de tramvies plens a vessar de passatgers. Balls als carrers i a les carpes, tardes de futbol i mil i un aspectes de la vida quotidiana.

Per conèixer-lo, reconèixer-lo i recordar-lo, cal passar pel Hotel Astoria de Barcelona. A la seva recepció i a la seva cafeteria hi ha una exposició permanent amb més de 200 obres d'Opisso.

La mostra dels seus dibuixos i cartells prové de la col·lecció privada del col·leccionista i mecenes Jordi Clos, president de la cadena Derby Hotels Collection i fundador del Museu Egipci, entre altres aportacions a l'art.

Per riure amb Opisso sense sortir de casa, es recomana el llibre Opisso 1903-1912, (Ed. Àmbit). Una antologia del mestre de mestres del periodisme, Josep Maria Cadena, qui aporta més de 500 dibuixos i acudits de l'artista i humorista.

Cadena sosté que Opisso “jugava amb allò popular” i que feia humor “sobre personatges importants, sobre la realitat del moment, amb les reivindicacions laborals dels obrers. Els seus dibuixos són encara avui vigents”.

Prendre alguna cosa a la cerveseria Quatre Gats permet respirar l'ambient i l'aroma d'aquells temps. Quan el dibuixant va servir de model d'un dels quatre àngels que llueixen a la basílica del Naixement de la Sagrada Família,

El seu estil el situa en el costumisme. Des de La Rambla fins a la platja de la Barceloneta, destil·la tendresa. Quan es tracta de política, és crític i sarcàstic. I si dibuixa coses de l'esport, tria situacions còmiques als estadis i en activitats esportives.

L'artista també va realitzar un icònic abecedari infantil, cromos, retallables i material didàctic. L'objecte de desig més buscat pels col·leccionistes és el seu tauler hexagonal per a sis jugadors, il·lustrat amb el joc de l'oca en una cara i el parxís a l'altra.

A més, va anunciar vins i licors, sastres, la primera Fira del Llibre d'Ocasió de Barcelona, un fàrmac contra les lladelles, i aucas com la de Noè, que es pot veure al Museu de Sitges.

Pessimista lúcid, quan va començar a treballar amb Gaudí el seu pare li va preguntar: “Estàs content?”. Opisso li va respondre: “Sí, però què faré quan s'acabi la Sagrada Família?”. Seixanta anys després d'anar-se'n a la seva tomba de Montjuïc, sembla que s'acaba.