El dret de vaga i de manifestació és un dels pilars constitucionals garants de l'exercici legítim de reivindicació i d'expressió. Una altra cosa és que, en ocasions, es pugui considerar que el mateix es torna en un abús o en un perjudici desproporcionat i injust per a tercers i, en particular, per al ciutadà de peu o aquell que circula amb el seu vehicle o en transport comú.

Les vagues en serveis públics s'acompassen en la seva prestació i envers els ciutadans mitjançant els decrets de serveis mínims per garantir la seguretat, les emergències, el funcionament de les infraestructures, la sanitat, l'educació o la neteja viària, per exemple.

Aquestes protestes sovint vénen acompanyades d'expressions que en el seu exercici de llibertat discorren per les vies públiques en forma de manifestacions.

Crec que s'hauria de plantejar sense complexos que manifestar-se no ha de ser sinònim de tallar carrers i carreteres. És obvi que deambulen per la via pública i que la seva ocupació perjudica el trànsit, però cal assegurar que la seva afectació sigui la mínima i proporcionada. Així, a l'obligació de la seva notificació, li ha de ser inherent un detall complet de recorreguts i horaris perquè es disposin les mesures necessàries d'informació i d'una oferta d'itineraris alternatius als conductors afectats pels talls de trànsit.

També s'hauria d'exigir que, quan els protestants siguin en un nombre reduït, ho facin a les voreres sense ocupar les calçades reservades al trànsit rodat. I per descomptat, no s'ha de consentir, a més de les manifestacions no autoritzades o no notificades prèviament, els talls indiscriminats ni tampoc que aquests puguin resultar impunes o sortir-los de franc als seus promotors i autors. Estem assistint al costum de resignar-nos i de normalitzar aquests talls de vies principals o crítiques en la mobilitat. Des dels “pseudoestudiants” a radicals barnissats d'activistes socials i fins i tot, ara, col·lectius solvents com els professors.

Em costa acceptar que professionals que instrueixen la docència als nostres escolars ofereixin als seus alumnes la lliçó i l'exemplaritat de tallar carreteres i amb això perjudicar treballadors o empreses, tallant les autopistes, carrers, les Rondes o els accessos a les ciutats, fent mal a qui no té cap culpa de la seva situació ni de que no siguin ateses les seves reivindicacions.

Hi ha altres formes de fer paleses les seves exigències sense molestar tercers. Poden cridar l'atenció de l'opinió pública amb altres procediments, més encara quan la majoria de la societat comparteix les seves inquietuds pel que fa a una educació de qualitat amb recursos humans i materials suficients per formar els nostres escolars perquè siguin els millors professionals i les millors persones en valors.

D'aquí a perjudicar al final de curs escolar famílies i alumnes, amenaçar les colònies d'estiu o impedir als aliens circular amb el seu cotxe, moto, furgoneta o camió en llibertat hi ha un bon tros.

Per defensar les seves raons no cal tallar carreteres i carrers de manera indiscriminada. Per ressaltar la seva queixa i petició no cal perjudicar qui no n'és responsable. Com sempre, paga qui no té la culpa.

A aquells polítics i partits que aplaudeixen els talls els diria que proposin que els facin davant de casa seva o al seu barri i podran constatar com els ho “agraeixen” els seus votants i veïns. Sempre tindran els diputats l'opció de reunir-se amb ells al seu despatx oficial, o davant d'aquest, al Parlament. A més, a aquest càrrec electe, si arriba tard o se li impedeix arribar a la feina, el seu sou no es veurà afectat perquè cobra igual.

Reivindicar la millora dels serveis essencials ens apel·la i concerneix a tots i les peticions d'aquests professionals són àmpliament compartides per la societat si es dimensionen en el seu abast i en el temps. Em preocupa que aquestes defenses es decantin cap a l'esquerra més extrema i cap a una “policiafòbia” passada de moda.

Convertir un dret en un excés en el seu exercici és un error i un atropellament. Reivindicar i exercir la llibertat no és perjudicar la dels altres. Als qui ho facin, a tots ells, els diria: “a tallar carreteres a una altra banda”.