Avui fa trenta anys que Ikea va arribar al polígon Montigalà de Badalona. Devia ser el més important que va passar a la romana Baetulo aquell maig de 1996. I va impactar estètica, econòmica i mentalment a Barcelona i a tota Catalunya.

Va coincidir amb les festes de maig. La tradicional festa de les Migues del Dimoni. El festival de jotes. Concerts de rock amb els grups Kactus Jack, Manta Ray, Celtas Cortos, Sopa de Cabra i els badalonins Prisma d’Horus, J6, DirtGums i Dirty Just…

Saló-menjador de la multinacional sueca Ikea / IKEA

Van ser temps d’optimisme econòmic i molta vitalitat social. Curses de tots els esports, una milla urbana, gastronomia local, havaneres inèdites, concerts de música clàssica… L’alcalde durant quatre legislatures era el socialista Joan Blanch (1937-2014).

Ikea va ser i és una cosa molt seriosa. Desembarcada a Gran Canària (1978), Tenerife (1981) i Mallorca (1992), la de Badalona va ser la primera de la Península Ibèrica. I no va arribar a Portugal fins al 2004.

El suec Ingvar Kamprad (1926-2018) la va fundar el 1943, i el 2008 ja era la major empresa de mobles a escala mundial. El seu pensament, al seu llibre Testament d’un comerciant de mobles. Publicat el 1976, un altre aniversari.

Als anys 60 del segle XX, a Barcelona es començava a parlar del moble “nòrdic” com a estil de moda. Quan el més de més del moble assequible era Mobles la Fàbrica, un clàssic adaptable que sobreviu a totes les modes i tendències.

Llavors, les cases, els mobles i els matrimonis eren per a tota la vida. Mobles Guarro, a Sants, eren i són un luxe. Al municipi de la Garriga encara es concentren diverses fàbriques i bones marques de mobles…

Però Ikea va ser una altra dimensió. Sembla el prêt-à-porter en el vestir. Com més tard la de fer servir i llençar. O el menjar preparat. Tot i que a Ikea es pot reciclar i alguns dels seus mobles antics, ja són icones per a col·leccionistes molt adinerats.

Aquest fenomen es va poder veure a la exposició Vinçon/Ikea que va tenir lloc a Barcelona l’any 2024. Van ser dos mites cara a cara entre el disseny nòrdic i el mediterrani. Els cent objectes d’Ikea que Vinçon hauria volgut tenir ja són històrics.

Ikea va canviar les mentalitats. Bo, bonic i barat. Muntem-ho vostè mateix. És més pràctic i econòmic comprar-ne de nous que gastar en mudances i transports… I ara, la família que munta mobles en família roman unida.

Segons Ingvar, Ikea és més que mobles. Va voler “Crear un millor dia a dia per a la majoria de les persones”. Des de cuines fins a penjadors o mitjons. Com un immens basar. Amb amabilitat i simpatia dels seus orientadors i venedors.

“Costos baixos sense afectar la qualitat”. “Dignes encara per a persones amb pocs recursos”. “Humilitat i senzillesa”. “Les solucions cares són símptoma de mediocritat”. “El futur es presenta magnífic”. Es llegeix a Un petit diccionari d’IKEA, obra d’Ingvar.

Evolucionant constantment, la seva gran superfície a Badalona és un lloc d’oci on passar el dia. S’hi pot entrar sense res i sortir amb la casa íntegrament moblada a peces muntables. Tot i així, amb sensació de llar.

L’any 1968, Serrat va compondre la cançó Que bonica és Badalona. I n’enumerava els encants. Ara se li podria afegir Ikea.