Arribat el mes de maig, l'Ajuntament de Barcelona incompleix una altra vegada una altra promesa de fa anys. Es tracta del monument a Ildefons Cerdà (1815-1876), l'enginyer i urbanista que va traçar l'Eixample de Barcelona.

El mes d'abril de 2025, el regidor de cultura Xavier Marcé va dir: “Des de fa temps, el Col·legi d'Arquitectes i el d'Enginyers de Camins hi treballen”. I que l'Ajuntament “va encarregar tres projectes al Consell d'Art Públic”.

Ara, l'alcalde Collboni el desmenteix i anuncia un altre concurs entre tres projectistes. Tots prestigiosos artistes dels quals no se saben els noms. O s'oculten sense que se sàpiga la raó d'alguna cosa que fa olor d'amanida.

Perquè la ubicació decidida l'any passat va ser la Plaça de les Glòries i tocava inaugurar-lo entre febrer i desembre d'enguany. Coincidint amb els fastos de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura. I amb el 150è aniversari de la mort de Cerdà.

Però no. Perquè l'alcalde Collboni ha canviat d'idea i anuncia que s'ubicarà a la plaça Universitat. Així que el fet, si alguna vegada es compleix, es retarda una altra vegada fins al 2027.

Afirmava Marcé que “Cerdà té una plaça, però no un monument i és un oblit difícilment explicable”. Potser perquè Cerdà va proclamar la República Catalana el 1873. Però l'alcalde i el seu partit no semblen estar per la labor de repúbliques independents.

L'historiador Jordi Serrano va escriure al respecte: “Si Pi i Margall en comptes d'uns pocs mesos hagués pogut governar quatre anys, a Catalunya hauríem tingut un estat català presidit segurament per Josep Anselm Clavé o Ildefons Cerdà”.

L'any 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, que va negociar i va canviar ràpidament per la Generalitat. Finalment, el 2017 la República Catalana de Carles Puigdemont va durar vuit segons.

Sigui com sigui, Cerdà segueix sense monument. A diferència de personatges barcelonins com l'enginyer Pere García Faria (1858-1927), autor del clavegueram de Barcelona, qui té dedicat el Passeig Garcia Fària, a prop del mar.

També existeix el Passeig Manuel Girona. Dedicat a l'alcalde Manuel Girona (1817-1905), prohom, banquer, mecenes i polític molt popular i apreciat a Catalunya i Espanya.

Senador del Regne per Barcelona, va ser un dels homes més poderosos i influents del seu temps. Símbol de la riquesa, d'ell se'n conten i s'escriuen meravelles i llegendes.

Tot i que segons el poeta i erudit manresà Josep Ballesteros, se li perdona i s'oblida interessadament que, “sent regidor, va proposar construir una filera de cases al mig de l'actual Gran Via de les Corts Catalanes”.

En l'assumpte de dedicar carrers, el poeta basc Gabriel Aresti (1933-1975) va escriure en un poema que no desitjava que cap carrer portés el seu nom. Perquè no volia que “un borratxo li digui a una fulana: Visc al carrer d'Aresti”.

Vist el tambalejant i dubtós gust estètic i cultural de l'Ajuntament, cal desitjar que no li passi res igual ni semblant al tan menystingut monument a Cerdà.