Els responsables de les obres de la Sagrada Família s'han posat les mans al cap quan han vist el nombre de peticions que han rebut per assistir a la basílica el 10 de juny.

El Papa passarà gairebé tot el dia al temple per inaugurar oficialment la Torre de Jesús i per commemorar el centenari de la mort d'Antoni Gaudí.

Si el viatge de Benedicte XVI el 2010 va suposar un punt d'inflexió en l'afluència de visitants fins a arribar als gairebé cinc milions del 2025, què ens espera a partir de la visita de León XIV? Les sol·licituds d'ara, gairebé amb el mateix aforament, tripliquen les d'aleshores.

Serà ingovernable. No ja per als administradors de la Sagrada Família o els seus pobres veïns, també per al consistori. Se li anirà definitivament de les mans.

Les dades són tan aclaparadores que a qualsevol barceloní crític amb la saturació turística se li han d'esvair tots els dubtes. I, de sobte, veure-ho meridianament clar: no hi ha remei.

Dels barris de Barcelona, Ciutat Vella, Sant Antoni i l'Eixample són els que de manera més evident han anat transformant-se dia a dia des del 1993 –quan es va començar a notar l'efecte turístic dels Jocs Olímpics-- en una mena de colònies al servei del nou Vellocí d'Or.

Com El Poblenou ho va ser de la indústria tèxtil, la metal·lúrgia i el transport al segle XIX. L'anomenaven el Manchester català.

Però a partir dels anys seixanta del segle passat, aquest barri del districte de Sant Martí va caure en un declivi profund del qual encara no n'ha sortit del tot. La competència i la deslocalització generada per la diferència de costos laborals van posar fi a aquella etapa daurada. Entre 1960 i 1990, va perdre 1.300 empreses i 15.000 habitants.

Li podria passar quelcom semblant a la zona central de Barcelona en un futur més o menys llunyà?

És possible que, per la seva mida i la seva diversificació econòmica, llocs com París, Londres o Nova York poguessin superar un canvi sensible del turisme, un gir dràstic en la tendència viatgera actual. Fins i tot és possible que Madrid també tingués capacitat per sobreviure per la seva condició de capital i seu de la majoria de les grans empreses, nacionals i internacionals.

Em temo que la nostra ciutat, que ha caigut en el monocultiu, ho tindria força més difícil.