La fortalesa de l'economia metropolitana i, per tant, la que empeny la resta del territori català, es pot basar en els pròxims anys en una combinació de factors. Hi ha centres tecnològics de primer nivell, àrees de recerca, universitats i un teixit empresarial avançat. També hi ha l'administració pública, que pot i ha de relacionar-se amb el sector privat i establir sinergies que permetin enlairar-se.
A l'àrea metropolitana de Barcelona cada cop es té més consciència d'aquesta relació, d'una estreta col·laboració. Hi ha diverses zones que poden ser molt dinàmiques, algunes que han concentrat ara la mirada, com el Besòs, a Sant Adrià i Badalona, amb el projecte de les Tres Xemeneies. També a L'Hospitalet, amb una reforma urbanística que donarà origen a un gran centre biotecnològic.
Però el futur passa també per les entitats socials, tant públiques com privades. L'anàlisi d'aquest sector es va fer aquesta setmana en el cicle de debats Rethink Barcelona, organitzat per la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), entitat impulsada per la patronal Foment del Treball.
El paper de suport a la ciutadania pot ser crucial, amb un enorme potencial “cohesionador, humà i econòmic”, com es va recordar a la sessió a Foment.
Però això va molt més enllà. Ho va assenyalar el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, en assenyalar que Catalunya “pot ser una de les primeres regions d'Europa a basar el seu creixement i prosperitat” en les polítiques i iniciatives socials.
És una mena de revolució. Allò social com a motor econòmic. Perquè moltes d'aquestes entitats compten amb el treball d'autèntics professionals, d'una xarxa tupida de persones que mostren orgull per la seva feina. Hi va insistir el conseller delegat d'Aigües de Barcelona, Felipe Campos, que va destacar que “la Barcelona social és una de les grans fortaleses” que vertebren el model actual i futur de la ciutat.
La participació de diverses entitats en aquests debats de Rethink Barcelona il·lustra la riquesa d'aquest sector: la Fundació La Caixa, la Fundació Roure o el grup hoteler Catalonia H&R.
Amb molts problemes urgents, amb una administració pública que no podrà arribar a tot, la participació d'entitats socials amb participació privada serà essencial.
La idea de fons es va llançar amb convicció: cal afrontar els problemes i reptes urbans des de la proximitat. Amb un acompanyament constant i individualitzat a les persones vulnerables. El desenvolupament metropolità passa per aquestes polítiques.
Després d'un passat industrial, amb una economia de serveis, en què el turisme continuarà sent important, es dibuixa un motor social que pot caracteritzar Catalunya i tot el conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona.