Si Collserola, lluny de ser una muntanya, fos un riu, molts ens preguntaríem des de la seva riba on es troben els ponts que ens haurien de permetre creuar-lo. En tractar-se d'una serra no precisa de viaductes sinó de túnels amb els seus corresponents accessos.
Són les comunicacions que haurien de possibilitar una millor connexió de la ciutat de Barcelona amb el Vallès Occidental. Entre l'Avinguda Diagonal i la Meridiana, de nord a sud, aproximadament hi ha una distància de 15 km. i en el seu moment es va constatar la necessitat de construir cada 5 km un túnel, tres en total per travessar la muntanya i connectar amb el Vallès.
Eren els túnels de Vallvidrera, Tibidabo i Horta. Els anys han passat i, com en tantes altres coses, els complexos i la desídia han frustrat aquells plans.
El 1987 es va inaugurar el túnel de la Rovira que era l'accés a un altre túnel, el d'Horta, sense construir i només percebut ara com d'usos ferroviaris futurs, però no viaris. El túnel i accés del Tibidabo van ser descartats i impossibilitats des de gairebé el seu plantejament inicial.
Finalment, el túnel de Vallvidrera va ser construït, però no així l'accés que el connectava amb el centre de la ciutat, per Entença i Numància, i només ens queden els embuts de la Via Augusta.
Si s'haguessin fet les coses, abans i completes, túnels i accessos, la mobilitat entre el Vallès (l'eix Sant Cugat, Terrassa i Sabadell) i Barcelona seria millor i algunes vies urbanes de la ciutat comtal més descongestionades.
Ara s'ha d'afrontar sense més dilacions aquesta connectivitat que esmeni retards i mancances històriques a Rodalies, però també a Ferrocarrils amb el "vuit del Vallès", la línia 8 de metro, o el mateix túnel ferroviari d'Horta, entre d'altres.
Mentrestant, els nostres governants seguiran pensant que Collserola és un riu sense ponts i esperaran astorats en el temps, a la seva riba i a la barana, lustres d'inacció i d'oportunitats perdudes.