LesZBE a Barcelona es presenten com la panacea ambiental, però la seva execució suggereix una altra cosa: són més aviat un caprici col·lectivitzat que un instrument real de lluita contra el canvi climàtic.

Recordem que les Zones de Baixes Emissions són espais on es restringeix l'accés de determinats cotxes per contaminar l'aire. 

"No pots entrar perquè contamines". Aquest és el mantra de les administracions barcelonines, emparant-se en els miralls de Londres, Brussel·les o París. Ens diuen que conduir certs vehicles atempta contra el dret a la salut.

Tanmateix, la coherència brilla per la seva absència: mentre es veta l'accés a la Barcelona intra-rondes, a la Zona Franca —pulmó logístic i econòmic de la ciutat— hi ha via lliure per al trànsit.

Resulta revelador que la "emergència climàtica" s'aturi just on comença l'activitat econòmica industrial.

Aquesta arbitrarietat, sumada a la raquítica inversió en infraestructura de càrrega i a la nul·la política d'incentius per a la renovació del parc mòbil, ens convida a una reflexió incòmoda: potser la urgència per descontaminar Barcelona és, en realitat, una prioritat secundària.

Si l'emergència fos tan crítica com prediquen, veuríem un Pedro Sánchez erigit en salvador, desplegant Reials Decrets i bons ambiciosos per facilitar la transició. En el seu lloc, el que trobem és una cursa d'obstacles.

Em temo que la implementació de les ZBE és, en el fons, un altre engranatge del col·lectivisme del segle XXI. En ofegar el conductor amb restriccions, pacificacions tàctiques i l'eliminació d'aparcaments, força el treballador mitjà a abandonar el seu vehicle privat.

No es busca necessàriament un aire més pur, sinó el reemplaçament progressiu de la propietat privada per la dependència del que és públic. En aquesta fulla de ruta, la llibertat de moviment es converteix en la primera víctima del "bé comú".

A les autoritats de Barcelona els recordo que França també pot ser exemple d'aprenentatge. El Parlament francès ha eliminat recentment l'obligació de tenir ZBE com a esmena a una llei per facilitar l'activitat econòmica, impulsada per Les Républicains, homònims del PP al país gal.