Més de cent anys de pedagogia
Advertia el catedràtic de llengua de la UB, Ernesto Carratalá García (1918-2015): “Una vaga de la construcció o en un altre sector només retarda la producció uns dies. Una classe perduda no es recupera mai”. Professor lliurepensador i educadíssim. Com Alexandre Galí
Demà es compleixen 140 anys del naixement d'Alexandre Galí (1886-1969), el pedagog més important i influent de la història de Catalunya. Passat aquell segle d'or, Catalunya viu ara el major cúmul de fracassos de l'ensenyament i l'educació.
Cristià, liberal i catalanista, Galí va ser i és el símbol i l'estímul pedagògic de generacions de mestres en aquells i aquests anys de trastorns polítics i socials. Historiador de carrera i catedràtic de llengua, va defensar una educació bilingüe o plurilingüe.
Sense conflictes, exclusions, quotes ni percentatges, el que importava era la pedagogia activa, la comprensió escrita, la didàctica… Avui, Catalunya està a la cua dels informes Pisa i no arriba a la mitjana de l'OCDE, ni a la mitjana espanyola.
Parlant de Galí i les escoles, va dir una vegada l'expresident Jordi Pujol: “hi ha escoles amb escales mal condicionades que tenen uns bons mestres, i escoles amb escales ben condicionades amb mals mestres”.
Frase que va enfurismar els sempre conflictius sindicats de l'ensenyament. Reflex de que l'accés a la carrera de magisteri té una de les notes de tall més baixes de totes les notes d'accés a altres carreres. És a dir, que hi ha docents que no són els millors.
Als països europeus culturalment més avançats s'exigeix al professorat les notes més altes. Davant el dèficit educatiu d'aquí, sort n'hi ha dels professors altament preparats i amb més vocacions i il·lusions que absentismes per depressions.
Galí va aportar idees molt avançades a la seva època. La llibertat, la dignitat humana, la conducta del nen i de l'home, la responsabilitat, l'activitat cultural, el nivell de coneixements de l'alumnat, la concepció de l'avaluació, investigacions pedagògiques…
Actualment, fa vergonya que un país que històricament havia sobresortit en pedagogia i en qualitat educativa estigui com està. Això, després de vuit o nou lleis educatives des de 1970.
A saber: LGE (1970), LOGSE (1990), LOE (2006), LOMCE (2013) i LOMLOE (2020). Totes sense consens. La qual cosa genera inestabilitat i alts índexs de frustració als bons docents i caos escolar.
També passa que, quan el docent es converteix en funcionari de l'ensenyament, perillen l'esperit de formar persones i la il·lusió de millorar el nivell educatiu del país. Encara que si ensenyar cansa, més cansa picar pedra.
Represaliat durant la dictadura de Primo de Rivera, exiliat després de la guerra civil, internacionalment reconegut com a lingüista, Galí va deixar una densa obra escrita. Un dels seus llibres es titulava: Una hipotètica revolta d'uns mestres hipotètics (1964).
En això estem. Vagues i més vagues. Tallades de carrers i carreteres. Blocatge de ciutats. Manifestacions que violen el dret a circular lliurement. Performances. Banderes i pancartes partidistes. Crits. Timbals. Mala imatge. Perjudicis a les famílies…
Encara pitjor quan porten els seus alumnes a les seves concentracions gens exemplars per als menors que han d'educar… Tot amb la consegüent pèrdua d'hores lectives. I alguna responsabilitat tenen els mals docents dels baixos nivells educatius.
Advertia el catedràtic de llengua de la UB, Ernesto Carratalá García (1918-2015): “Una vaga de la construcció o en un altre sector només retarda la producció uns dies. Una classe perduda no es recupera mai”. Professor lliurepensador i educadíssim. Com Alexandre Galí.
