Al llarg del segle XX, l’entorn metropolità va créixer entre infraestructures amb un gran impacte al Besòs: rondes, autopistes, polígons industrials i plantes de metabolisme urbà que, en la seva majoria, responien a un paradigma centre-perifèria orientat a l’ús del vehicle privat i a dotar dels serveis necessaris la capital, Barcelona.

El resultat és una àrea densament poblada, amb un alt potencial humà i urbà, però que arrossega problemes mediambientals i fragmentacions físiques i socials que dificulten el seu desenvolupament ple.

La C-31 és l’exemple més evident de com una infraestructura pot condicionar la vida de milers de persones si no està ben integrada. Aquesta autopista travessa el nostre territori com una ferida, generant soroll, contaminació i fragmentant física i socialment els barris de Sant Adrià i Badalona.

A això s’hi suma l’impacte d’infraestructures de metabolisme urbà com la incineradora de residus TERSA o la central de cicles combinats d’Endesa i Naturgy, la ubicació de les quals té un impacte paisatgístic molt alt i els models de gestió de residus i generació d’energia també afecten greument la qualitat ambiental de l’entorn, sent la principal preocupació de les desenes de milers de persones que vivim a la proximitat.

Avui, però, la història està canviant. Des del Besòs en general i Sant Adrià en particular treballem incansablement, amb ambició i una fulla de ruta clara perquè el nostre entorn deixi de ser perifèria de Barcelona i es consolidi com un actor central en la transformació metropolitana.

Gràcies a la nostra capacitat de planificació i a l’estreta col·laboració entre administracions, estem assolint l’objectiu: generar noves oportunitats econòmiques, socials i urbanístiques per a la nostra ciutadania. Guanyar qualitat de vida.

Grans transformacions urbanístiques estan en marxa —com el desenvolupament de l’entorn de les Tres Xemeneies i el Catalunya Media City, Inditex i la revitalització dels polígons industrials, Besòs Central com a espai integrador entre quatre municipis, el pla Impuls Besòs premiat amb fons europeus, els projectes de millora ambiental del riu al seu pas per Santa Coloma i Sant Adrià també premiats amb fons europeus, la transformació de l’entorn de la carretera de Mataró i la ciutat esportiva del RCD Espanyol, o la regeneració de La Mina i la consolidació de la Catalana—, i amb elles arriba el moment de repensar el paper d’aquestes infraestructures per a la seva millora, integració o, directament, trasllat a una ubicació més idònia.

La C-31: una autopista al mig de la ciutat

Poques infraestructures simbolitzen tant la fragmentació territorial i social com la C-31. Aquesta via, que funciona com una gran avinguda a Barcelona (la Gran Via de les Corts Catalanes), es converteix en autopista en arribar a Sant Adrià, generant un entorn hostil per a qui no va en cotxe.

En el seu encreuament amb la Ronda Litoral i la línia de ferrocarril R1, el paisatge és de nusos viaris, passos elevats i espais residuals, soroll i segregació. I al seu pas per Badalona, en una barrera física i social.

La nostra proposta és ambiciosa, però necessària: transformar aquesta infraestructura en una Gran Via Metropolitana. És a dir, conservar la seva capacitat de mobilitat, però donant-li un caràcter urbà.

Això implica eliminar talussos i pantalles, pacificar el trànsit, incorporar voreres i carrils bici, crear passos segurs, integrar transport públic i convertir els seus marges en espais de relació. En definitiva, fer ciutat activa per a la gent on ara hi ha asfalt per als vehicles.

Evidentment, es tracta d’un projecte a llarg termini i no podem renunciar a millorar la situació actual en el curt termini.

En aquest sentit, el passat divendres 27 de març vam presentar a la masia Can Rigalt de Sant Adrià el projecte Impuls Besòs, compartit entre els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un projecte que treballa en tres eixos, sent un d’ells l’anomenat Eix Cívic per a la C-31. L’objectiu: millorar la situació actual amb intervencions que afegeixin il·luminació intel·ligent, més seguretat, carril bici i la programació de l’espai sota els viaductes amb zones de trobada, terrasses, aules itinerants i la millora del mercat dels dimarts.

Així doncs, treballem amb dos horitzons temporals: el de la millora immediata de les condicions actuals amb el projecte Impuls Besòs, i el del gran objectiu a llarg termini: la transformació seqüencial de l’actual autopista en una gran avinguda metropolitana d’alta capacitat.

En altres paraules, anar fent els passos necessaris per replicar la secció de la Gran Via al seu pas per l’Eixample: desmantellar els viaductes, baixar la velocitat a 50 km/h i afegir transport públic per substituir els viatges en cotxe.

Planta de valorització de residus i central de cicles combinats

Aquestes dues infraestructures representen un passat que hem de superar mitjançant la transició cap a altres models de gestió de residus i de generació d’energia. Però aquesta transició pot durar dècades i la ciutadania no pot esperar tant.

Per això cal un pacte entre administracions per definir aquesta zona com a àrea de transformació, i començar a planificar ja el trasllat d’aquestes infraestructures a un altre lloc que reuneixi les condicions que Sant Adrià fa anys que no té: cèntric a l’àrea metropolitana i de fàcil accés, però allunyat dels nuclis urbans amb habitatges i equipaments.

A més, seria una oportunitat per plantejar un veritable ecosistema de metabolisme urbà circular, millorant les prestacions de les plantes actuals i retroalimentant-se per gestionar residus i generar energia de manera molt més neta.

D’altra banda, la recuperació de l’espai que ocupen actualment seria una gran oportunitat per al marge dret del Besòs, donant continuïtat a la façana marítima que s’està consolidant amb les Tres Xemeneies, el Port Fòrum i el campus UPC Diagonal-Besòs, i dotant-la amb un altre gran parc metropolità.

Recuperar l’escala humana

Barcelona és una ciutat reconeguda mundialment per la seva capacitat de reinvenció i de transformació urbana. Però insistim que el seu futur ja no es juga únicament dins del seu terme municipal, sinó en el que sempre s’ha entès com la seva perifèria.

I per al Besòs, replantejar aquestes infraestructures no tracta només de disseny urbà, sinó de justícia territorial, social i mediambiental. Aquestes grans "cicatrius" del Barcelonès Nord han reforçat durant dècades la idea de perifèria, però la seva transformació pot canviar aquesta percepció i, sobretot, millorar la vida quotidiana de milers de persones.

Perquè els barris del Besòs deixin de ser només territori de pas i es consolidin com a llocs atractius per viure, necessitem carrers habitables, transport públic eficient i acabar d’obrir les ciutats al mar. Necessitem transformar les infraestructures que avui divideixen en espais urbans que uneixin.

Així doncs, el Besòs no necessita més infraestructures. Necessita millors infraestructures i nous espais d’oportunitat, en línia amb les transformacions abans esmentades.

Això implica recuperar l’escala humana en la planificació: posar les persones al centre i pensar en la nena que va a l’escola caminant o en bicicleta, en el veí gran que baixa al mar o al parc, en el treballador que no vol passar hores en embussos sinó utilitzar el metro o el tramvia per arribar a la seva feina.

Prioritzar, en definitiva, la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.

Jose Antonio Gras Iñigo

Tinent d’Alcaldia de Territori Sostenible, Medi Ambient i Benestar Animal de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs