Són molts anys de negociacions, de planificació, de projectes a vegades frustrats. Però el futur s'obre camí a la Gran Barcelona. Les diferents administracions han entès que l'entesa i la col·laboració és l'única via que pot garantir l'èxit.

Al centre de tot hi ha el municipi de L’Hospitalet, que experimentarà en els pròxims anys una enorme transformació.

Aquesta Gran Barcelona no deixa de moure's. A Sant Adrià i Badalona hi ha el projecte de les Tres Xemeneies, que combinarà construcció d'habitatge amb zones verdes i activitat econòmica. L'operació és ambiciosa, amb la implicació ni més ni menys que d'Inditex, que traslladarà les seves oficines centrals de les seves marques Massimo Dutti, Bershka, Oysho i Lefties de Tordera a Sant Adrià.

Per a tot el Besòs, abandonat durant molts anys, ha arribat el moment del canvi i de les oportunitats econòmiques.

Però a L’Hospitalet es dibuixa, a més, el futur de la Gran Barcelona, de la regió metropolitana de Barcelona. El Consorci per a la Reforma de la Granvia, amb la Generalitat i l'Ajuntament de L’Hospitalet, té a les mans un projecte d'enorme envergadura, amb un districte biomèdic, un BioClúster d'Innovació i Salut, que, juntament amb el nou Hospital Clínic a la Diagonal, actuarà de motor econòmic de tot el territori.

En donem compte a Metrópoli, amb una extensa informació sobre el que suposarà tot aquest canvi a la pròpia ciutat, una de les més denses d'Europa, que ha de fer front a enormes reptes en les pròximes dècades, i que és la segona urbs de Catalunya, en moltes ocasions menyspreada.

Aquesta ciutat, enganxada a Barcelona i a altres municipis, com Esplugues, Cornellà i El Prat, va perdre la seva connexió amb el mar, en benefici de la capital catalana, i gairebé no gaudeix de zones verdes.

Els grans edificis que van acollir veïns de la resta d'Espanya als anys seixanta i setanta, gairebé no van deixar espai per a parcs i zones de descans. Ara això canviarà, i es preveu comptar amb 500.000 metres quadrats de zones verdes, una extensió equivalent a prop de dos Parcs de la Ciutadella.

I és que avui a L’Hospitalet hi ha només 5,8 metres quadrats de verd per habitant, molt lluny dels 10 metres quadrats que demana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Aquestes zones verdes es podran gaudir en una ciutat que pot generar fins a 50.000 llocs de treball, amb aquest cor d'Innovació i Salut.

Ara bé, i això és el més significatiu del projecte, tot dependrà de la capacitat del sector privat per desenvolupar i potenciar el que ofereix el sector públic. És a dir, tant l'Ajuntament de L’Hospitalet, amb el seu alcalde David Quirós al capdavant, com el Govern de la Generalitat, amb Salvador Illa, han entès que calia resoldre algunes incògnites del projecte.

El Consorci per a la Reforma de la Granvia és la resposta. La col·laboració estreta dona fruits. S'ofereixen les condicions urbanístiques i la bona comunicació amb universitats i amb hospitals de referència, juntament amb centres de recerca. I després li tocarà a la iniciativa privada agafar el relleu.

Es tracta del futur de la Gran Barcelona. I la qüestió és que està dibuixat, hi ha projectes i oportunitats per als pròxims 30 anys.

És l'obligació de les administracions públiques, que no poden únicament gestionar el dia a dia.