L'Ajuntament de Barcelona malgasta una fortuna en la campanya Poca Vergonya. Una altra iniciativa inútil destinada a frenar l'incivisme. Molt pròpia de la política tova i beatífica de l'alcalde Collboni, sempre reticent a la mà dura.

Cartells i pancartes “de to contundent i alhora pedagògic”, segons els seus cobradors. Però ni la contundència ni la pedagogia serveixen per erradicar el soroll nocturn, les miccions, la brutícia, els grafits, els actes vandàlics i els amos de gossos.

Aquesta tropa d'incívics i pocavergonyes només entenen el llenguatge de les multes potents i sancions contundents. O arrestos per pagar i compensar els danys i perjudicis causats a la comunitat. I indemnitzar de la seva butxaca les persones encarregades de la neteja.

Aquestes mesures no serien feixistes, perquè la brutícia i el gamberrisme no tenen color polític. Tampoc repressives, sinó compensatòries i contributives per pal·liar els danys causats. Punitives, sí, encara que no agradin als autodenominats antipunitivistes.

Tampoc serien treballs forçats, sinó forçosos. Perquè tal com estableix la RAE: "Forçós es refereix a quelcom ineludible, inevitable o que no es pot evitar. Mentre que Forçat descriu quelcom fet amb violència, per la força".  

Debats bonistes al marge, el que és segur és que no arregla res l'estrambòtica idea de Vídeo Attack: “es projectaran conductes incíviques en façanes d'edificis com el MACBA o la Torre Glòries”, segons l'Ajuntament. Pitjor el remei que la malaltia.

L'únic que aporta aquesta bajanada és enlletgir les façanes de dos edificis emblemàtics de la ciutat. Res a veure amb el conte municipal que “cuidar l'espai públic és un deure compartit entre veïns, administracions i visitants”.

La campanya també inclou la presència de més informadors al carrer “per fer pedagogia del civisme”. És a dir, posar en perill joves de bona voluntat, però ni preparats ni entrenats per oposar-se a pocavergonyes violents.

Per això hi ha la Guàrdia Urbana, amb manca de recursos i de personal. I sota les ordres del pietós regidor president de la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior. Imposen multes, però després no es cobren.

Segons el mateix consistori, “les principals tipologies d'incivisme detectades als carrers són el consum d'alcohol, el soroll nocturn, miccions i brutícia, grafits, deteriorament de l'espai urbà i actes vandàlics.”

A aquesta classe d'incívics no se'ls atura amb lliçons de pedagogia ni d'urbanitat. Sinó amb l'ús autoritzat de la força pública. No de la violència, que és diferent. Encara que les minories polítiques ho barregin i ho manipulin per confondre amb les seves demagògies.

En aquest desgraciat assumpte cal comptar també amb els multireincidents, que ni escarmenten ni se'ls fa escarmentar. En aquest cas, val el refrany sobre l'eficàcia del càstig. “No facis bé al dolent, més li aprofitarà el bastó”.

Però en aquesta vida i en aquesta ciutat cal ser pacífics. No es pot apallissar ningú. Sempre pau i amor. La vida relaxada és més bonica… I altres bondats. Però al dolent, ni xarop de bastó, licor dolç de moscatell elaborat a Alacant.