Aquell “torni vostè demà” que va encunyar en un article costumista Mariano José de Larra, ara hauria de convertir-se en un “Tinc una cita per a vostè.”. Un compendi de bones pràctiques administratives per a una millor i més humana relació amb el ciutadà, el professional o l'empresa. Avui l'administració ja no et diu que tornis l'endemà, sinó que simplement no hi vagis o demanis hora abans.

Reclamar una cita a l'Administració s'ha convertit en un autèntic calvari només exceptuat en comptades ocasions.  Els anuncis polítics de supressió de la cita prèvia formulats per algunes administracions, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, són una bona notícia, però que no es materialitzen.

Fins ara no es corresponen amb la realitat i l'acudida presencial és en la pràctica una absència virtual només esmenada amb paciència, desistiments, demores o intents successius infructuosos fins a aconseguir el seu fi al final.

Aquest col·lapse o embut administratiu i de desesperació ciutadana per poder ser atès personalment no distingeix entre nacionals o estrangers, siguin comunitaris o no. Afecta tothom i en tot. Des de l'obtenció o renovació del DNI o passaport als permisos de treball i residència i tantes altres gestions.

Una situació extensible a altres cites davant l'Administració. Cites prèvies obligades per a l'atenció ciutadana o presentació de denúncies policials i llistes llargues obligades d'espera per a la prestació de serveis. De poc serveix la predisposició del funcionari davant tantes mancances de personal i de rigideses en l'atenció presencial al ciutadà.

En massa ocasions la cita és una missió impossible. En certs àmbits administratius hi ha qui recorre a locutoris regentats per pakistanesos que, pagant, et gestionen amb eficàcia la cita. La imminent regularització de més de centenars de milers d'immigrants irregulars afegirà més tensió al sistema de cites.

La manca de personal obligarà al reajustament o redistribució de funcionaris i de personal contractat, a més del  reforç intern mitjançant hores extraordinàries i/o de noves incorporacions a l'efecte.

Les noves tecnologies han de suposar una major eficàcia de l'Administració i una major facilitat per a l'administrat en la seva relació amb aquesta. Ha de ser una suma a l'atenció presencial i no una resta a la mateixa. Tanmateix, en massa ocasions es converteix en una barrera infranquejable, tot i ser necessària l'atenció personal a les dependències públiques per resoldre l'assumpte interessat.

Per això, s'ha de suprimir sense més demores l'exigència de cita prèvia i l'Administració ha d'habilitar els mitjans i mecanismes perquè el ciutadà s'hi interrelacioni des del format que li sigui més fàcil o convenient.

El cara a cara entre administrador i administrat ha de tornar a ser una realitat factible i accessible i estar sempre obert per a aquesta trobada. Quan no sigui possible, permeteu-me la ironia, potser el ciutadà, plantat davant el seu dispositiu, hauria de tenir l'opció de preguntar a l'Administració: És Vostè un robot? Em temo la resposta o no.