La Barcelona cultural està recuperant el pols. El cinema català va tenir un moment estel·lar als Goya exhibint la seva nova salut de ferro.

El triangle virtuós conformat pel Teatre Capitol -Can Pistoles-, la Foneria dels Canons -un nou santuari d'investigació cultural- i l'Arnau -el nostre estimat teatre de Barraca- avancen en la seva remodelació per estar en plena forma per a l'any vinent i unir-se a la xarxa de teatres de la ciutat entre els quals també podem veure la Sala Apolo i El Molino, que han superat el seu ostracisme.

La cosa no pinta gens malament. Barcelona batega en el món de la cultura. No només el cinema i el teatre recuperen el seu pols.

L'oferta de museus se situa en un bon nivell que pujarà el caché amb el nou museu Tyssen que transformarà el Palau Marcet, seu del que va ser el Cine Comedia, posarà en valor el patrimoni pictòric català i, el més important, integrarà Barcelona en el circuit internacional de grans exposicions temporals.

L'oferta cultural barcelonina portava anys en l'oblit. La conjuntura política catalana i el govern de Barcelona no ajudaven i el món de la cultura defallia.

L'alcalde de Barcelona ho sabia i, conscient d'això, va assumir les competències de cultura a finals de 2024. L'alcalde va defensar el canvi afirmant que estava pensat per “reforçar les polítiques culturals i el pes polític d'aquestes” i “donar més pes i rellevància” a la cultura.

Crec, sincerament, que la seva gestió està en el camí correcte. Un exemple corrobora aquesta afirmació. Standarte és una Fira d'Art Modern i Contemporani impulsada per diverses galeries catalanes que fa tres anys que se celebra a Madrid en el marc de la internacional ARCO.

Per primera vegada, les impulsores de Standarte, Mercè i Oti Camps han convençut una trentena de galeries de tot Espanya per celebrar-la a Barcelona.

La quarta edició tindrà lloc a Fira de Barcelona –després de l'estiu--, i la trentena de galeries presentaran més de 600 obres de Pablo Picasso, Joan Miró, Sorolla, Dalí, Jaume Plensa, Edgar Plans, Fernando Botero, Antonio López o Antoni Tàpies, entre d'altres.

Tota una joia que neix amb l'objectiu de tornar a situar Barcelona com un dels grans referents culturals i recuperar el protagonisme firal que històricament ha tingut la ciutat en l'àmbit de l'art. Un protagonisme que s'havia perdut i que els propis galeristes -Camps, Marc Calzada, Jordi Pascual, Jordi Pinós, J. Bagot o Roger Viñuela- aposten per la seva recuperació sota la direcció de les germanes Camps.

I ho faran amb innovació. Segons les seves pròpies paraules, en aquesta nova etapa, Standarte vol obrir una secció dedicada a galeries d'art contemporani, amb la voluntat de crear dins la fira un espai on puguin conviure galeries d'art modern i contemporani, generant un diàleg entre diferents línies i públics, descobrint propostes diverses dins d'un mateix recorregut.

Els promotors estan entusiasmats amb aquesta Fira que vol contribuir a consolidar a Barcelona una cita de referència, capaç d'atreure públic i col·leccionistes internacionals, de créixer i consolidar-se en el temps amb la complicitat de les galeries de la ciutat.

Estic convençut que trobaran aquesta complicitat també en un alcalde que ha fet de Barcelona un estendard cultural. Benvinguda sigui la iniciativa.