Durant el passat Mobile World Congress de Barcelona, un personatge de cognom B es va colar disfressat de pilot de Lufthansa. Gerard Mateo el va anomenar un Petit Nicolás en el seu reportatge publicat a Crónica Global.

La locució Petit Nicolás data de 2014, quan Francisco Nicolás Gómez Iglesias va ser detingut i acusat de falsedat documental, estafa, usurpació de funcions públiques, revelació de secrets, suborn, malversació de cabals públics i tràfic d'influències.

Aquest impostor es movia entre les altes esferes polítiques i econòmiques com a fals espia del CNI i fins i tot es va colar en actes de la Casa Reial. El seu currículum li ha valgut una biografia a la Viquipèdia.

El seu imitador català també està investigat als jutjats de Girona per un presumpte robatori quan era auxiliar administratiu d'una empresa informàtica. El 2023 va ser detingut per sostreure de seu judicial cigarretes confiscades per la Guàrdia Civil a la Jonquera.

Entre les seves impostures, simulava viatges en jet privat a l'Àsia i passejava per Girona amb un luxós Bentley Continental GT, valorat en mig milió d'euros. A més, se'l pot veure a Instagram al costat de Barack Obama en una falsa imatge feta amb IA.

Abans, aquests personatges s'anomenaven fules i la seva llarga i tradicional història es pot comprovar al llibre Los chungos. Los fules (Ed. Planeta, 1977, del director de la Timoteca Nacional, Enrique Rubio (1920-2005).  

En aquest tractat, que supera la històrica novel·la picaresca espanyola, hi apareixen casos reals de fules que s'han fet passar per aristòcrates, capellans, militars, metges, amics o secretaris de polítics, policies, acadèmics, lampistes, periodistes…

Cap professió o activitat humana els ha estat aliena. Des d'inspectors d'Hisenda, fins a cobradors d'aigua, gas i electricitat, passant per inspectors d'ensenyament, venedors de títols i currículums acadèmics i laborals falsificats…

Considerada l'enciclopèdia més completa sobre els que viuen a base d'enganyar vanitosos, beneits i incauts, el mestre Enrique Rubio no va viure prou per veure ministres i alts càrrecs del Regne d'Espanya que han falsificat els seus historials acadèmics.

Un cop descoberts, la majoria es van veure obligats a rectificar, encara que una exministra de Medi Ambient va trigar 40 anys a esborrar el títol de doctora del seu currículum. Un exlíder d'un partit a Madrid no era el matemàtic que presumia ser.

Un exministre de Foment no era advocat perquè no va acabar la carrera de Dret. Una exministra de Sanitat no tenia un Màster en Estudis de Gènere. Un altre exministre de Sanitat no va ser el degà de la Facultat de Medicina ni l'investigador a Singapur que deia ser.  

Una eurodiputada i consellera d'Estat no era llicenciada en Dret ni en Ciències Polítiques i no va acabar cap carrera. Un secretari general i diputat a València no tenia el títol de topògraf ni cap enginyeria. Un exsenador no era matemàtic.

Una dirigent política de Cantàbria no tenia la llicenciatura en Biotecnologia. Una exalcaldessa de Còrdova no era llicenciada en Magisteri. Una delegada del Govern a la Comunitat Valenciana no tenia dues llicenciatures.

El portaveu d'un partit al Parlament no és l'enginyer del seu fals currículum. L'actual ministre de Transports va elevar un curs no oficial a categoria de màster de Direcció Política… I continua.

Si el mestre Enrique Rubio tornés, tindria molta feina per afegir-hi polítiques i polítics chungos i fules.