Una tristesa immensa. El filòsof i sociòleg Jürgen Habermas va morir aquest dissabte als 96 anys. Se'n va un dels pensadors més lúcids dels darrers cinquanta anys, i ens deixa en un moment realment crític.

La seva aposta per la raó, seguint la tradició kantiana, es menysprea avui. Les pulsions, la deriva bèl·lica, els insults i les desqualificacions cap als qui no pensen igual són avui la tònica.

Potser Habermas es pugui considerar un revolucionari, perquè el que va defensar al llarg de tota la seva vida suposa un esforç, una manera de ser al món, una defensa de l'altre, un respecte cap a qualsevol interlocutor i tot això es rebutja amb l'argument que no és eficaç, que no porta enlloc i que mostra un pensament feble, fins i tot ingenu.

Habermas va defensar l'anomenat “patriotisme constitucional”, amb la premissa que la creença en uns determinats valors cívics, en un ordre normatiu que s'ha assolit després d'un gran consens, ha d'estar per sobre de qualsevol sentiment de tribu. Va tenir sempre al cap l'experiència alemanya, i la necessitat de superar un passat molt fosc, quan aquella passió nacionalista i ètnica va portar a l'assassinat de milions d'éssers humans.

L'esperit d'Habermas és avui a Barcelona, si analitzem la campanya de comunicació per fomentar el civisme que ha posat en marxa l'Ajuntament de la ciutat, que dirigeix l'alcalde Jaume Collboni.

Per a Habermas la ciutat no és només un espai físic, és una esfera pública en la qual s'interrelacionen els ciutadans. Aquests no poden limitar-se a 'consumir' la ciutat –aquest és cada cop més un dels grans problemes que pateixen les urbs globals—sinó que han de constituir-se en actors comunicatius.

Es pot i s'ha de discutir amb arguments en una democràcia que, per força, ha de ser deliberativa. No es tracta de votar quan es produeixi la crida a les urnes, sinó d'actuar com un membre compromès.

Ser cívic suposa el reconeixement de l'altre. Les normes no s'han de respectar només per evitar una multa, sinó perquè s'entén que aquestes regles són el resultat d'un acord racional perquè la convivència sigui possible.

No val el suposat èxit de cadascú, guanyar espai a la ciutat, o imposar el soroll. Cadascú ha d'actuar sota una conducta que pugui ser justificada davant dels altres.

Respectar els espais públics és vital per assegurar una democràcia de qualitat: parcs, biblioteques o centres socials. La ciutat, per tant, és per a Habermas una gran taula de diàleg on les accions són missatges que han de cercar el respecte mutu.

El nom d'Habermas, per tant, s'associa a “esfera pública” i a “acció comunicativa”. I a racionalitat, a diàleg entre iguals.

Aquests principis, és clar, no s'han interioritzat. O no per part d'una part significativa dels habitants de Barcelona, siguin locals, temporals o turistes de pas. L'Ajuntament entén que una campanya comunicativa pot redreçar la situació, fins al punt d'incrementar les multes en cas d'incivisme.

Les principals tipologies d'incivisme detectades als carrers són el consum d'alcohol, el soroll nocturn, les miccions i la brutícia, a més del deteriorament del mobiliari urbà i actes vandàlics.

És complicat entendre Habermas? No, és fàcil. Però requereix un compromís, exigeix responsabilitat individual i reclama que s'utilitzi el cap i no l'estómac.

Collboni desitja una ciutat més cívica. La campanya, llançada amb el lema Poca vergonya incideix que cada acte incívic tindrà conseqüències. Però l'alcalde sap que les multes el que pretenen, en realitat, més que suposar una despesa econòmica, és un toc d'atenció perquè cadascú faci examen de consciència. Què fem a l'espai públic i per què ho fem?

I aquí apareix Habermas, que no està gaire de moda, que és incòmode, que ja no és entre els vius, per recordar amb la seva enorme obra que les democràcies deliberatives són la millor construcció que hagi realitzat l'ésser humà. I que seria un drama que se n'anessin pel desguàs.