El gran Joaquín Romero ens ho explicava molt bé en aquestes pàgines. Quina Esquerra Republicana tenim al davant? La de Rufián, que intenta recuperar l'alè de l'esquerra a tot Espanya per evitar un govern amb l'extrema dreta. La d'Alamany, que per fer mossegar la pols a Jaume Collboni aprova ampliar les beques menjador a totes les famílies tinguin la renda que tinguin, seguint un model liberal ja inventat i que aplica amb nota una tal Isabel Díaz Ayuso.

O la de Junqueras, amb la qual si vas a prendre un cafè vigila la teva cartera, com ha pogut comprovar el president Salvador Illa a compte dels pressupostos.

Tant Alamany com Junqueras tenen un denominador comú. No són de fiar. Ressusciten aquell famós gen suïcida d'ERC que no desapareix mai, que sempre hi és. Sembla que són els teus amics, però a la primera de canvi et pugen la camisa. Ho van viure en pròpia carn José Montilla i Pasqual Maragall. I ho va viure el mateix Puigdemont en els moments àlgids del procés.

De Rufián, sembla que et pots fiar encara que el que bàsicament sembla és que no sigui d'ERC. Rufián és un tipus d'esquerres. Ho és ERC?

Tinc els meus dubtes. Ampliar les beques menjador està bé, però si ERC és soci preferent, ¿no hauria estat millor apretar el PSC en aquesta matèria i presentar una proposta progressiva que tingués en compte la renda familiar, en lloc d'aliar-se amb la dreta en ple, sigui espanyola o catalana?

No hauria estat millor posar-se l'uniforme d'esquerres, ser lleial als pactes i treure pit per l'èxit de la seva mesura, en lloc de deixar el govern municipal en minoria en una proposició que ni tan sols ha de complir?

Alamany no sap si és d'esquerres o de dretes. Tampoc sembla que sàpiga si és secretària general d'ERC o candidata per Barcelona.

Ser deslleial sembla ser la norma dels republicans. Junqueras i Alamany estan desaprofitant una oportunitat d'or: fer polítiques d'esquerres per frenar la dreta, reduint espais als bulos i les mentides, a les solucions simplistes als problemes complexos. Alamany ho fa a Barcelona i Junqueras ho fa a Catalunya.

Aragonès va presentar uns pressupostos el 2023 que va salvar Illa. ERC podria fer ara el mateix perquè són pressupostos expansius amb diners i inversions. Però, va en contra del seu ADN. Tant li fa que Barcelona perdi 250 milions!

A més, la deslleialtat deixa en evidència el gen suïcida. Si no hi ha pressupostos podem anar de cap a un avançament electoral i Oriol Junqueras es farà un Froilán, un tret al peu perquè no seria candidat. La festa interna d'ERC, el seu gen suïcida, sortiria a la llum i les guerres cainites tornarien a primera línia. Alamany ha dit que vol ser candidata per Barcelona, sense primàries per si de cas es perden, però ¿podria ser candidata a Catalunya?

No ho sé, evidentment, però ¿algú a ERC ha pensat que davant la conjuntura mundial, amb Trump desfermat i més autoritari que mai, Sánchez podria convocar eleccions? I per acabar-ho d'adobar, fer-les coincidir amb les catalanes i les andaluses.

Alamany deia aquesta setmana que el PSC hauria de triar entre el PSOE i Catalunya per la cessió de l'IRPF.

Només un detall. A Espanya millor que hi sigui el PSOE per seguir avançant en autogovern i seguir negociant inversions. Amb altres, millor ni pensar-ho. I a Catalunya, apostem per la política per seguir tenint una majoria d'esquerres.

Avui la tenim però la podem perdre per l'auge de l'autoritarisme nacionalista català i espanyol. ERC ha de sortir del seu laberint i ser de veritat un partit d'esquerres.

El front d'esquerres que propugna Joan Tardà és molt voluntarista però topa amb una direcció que segueix en el seu laberint sense veure que dins hi ha el Minotaure en forma d'extrema dreta.