Per què anomenem telèfon mòbil a un aparell que és incapaç de moure's per si sol i necessita un humà per anar d'un lloc a un altre? Misteri. El terme anglosaxó Cellular tampoc és especialment brillant, ja que tots estem compostos de cèl·lules i això no és una exclusiva del mòbil (o més aviat movible, traslladable o transportable).

Però tots ens hem posat d'acord per anomenar mòbil a aquest trasto que portem a la butxaca, encara que qui es mou siguem nosaltres. On anem i el que fem o deixem de fer allà no és responsabilitat del mòbil, sinó nostra. Així doncs, no podem culpar a tan transcendental invent que el recurs a la prostitució a Barcelona s'incrementi un 30% amb la celebració del ja consolidat Mobile World Congress.

És igual si se celebra un conclave de lampistes, neurocirurgians, premis Nobel de Literatura o visionaris de la telefonia mòbil. A tots els pica igual quan són lluny de la llar, i molts s'animen a provar les ofertes de la prostitució local, els amos i servents de la qual fan l'agost al març.

Ens hauria de preocupar aquesta tendència sexual per part d'un sector dels assistents al nostre Mobile? Hauria Gerardo Pisarello sumar els puters als jueus en el seu pla de rebutjar l'arribada de segons quina gent?

En fi, que el senyor Pisarello faci el que vulgui. Jo crec que el recurs al puterisme no hauria de ser assumpte nostre, sempre que se'l financin de la seva butxaca. El que, sovint, no és el cas, ja que tothom que pot inclou les seves fel·lacions a la nota de despeses que passa a l'empresa.

D'això es queixava l'altre dia, al nostre diari germà, Crónica Global, la mítica Juani (com amb Madonna o Beyoncé, aquí no calen cognoms), propietària del cèlebre local de desinhibida pornografia Bagdad, qui comentava que enguany s'està produint una preocupant baixada del consum per part dels seus clients estrangers (especialment els asiàtics).

Sembla que quan podies passar-li a l'empresa les teves despeses en llibertinatge, el negoci anava vent en popa, però des que els festejadors han estat posats al seu lloc pels seus caps, la cosa ha decaigut una mica.

Que la teva empresa t'hagi de costar els serveis sexuals i les disbauxes al Bagdad és de traca, però potser Espanya no sigui el país més adequat per censurar aquestes pràctiques, si tenim en compte que és el que feia un exministre de l'actual govern que actualment pernocta al penal de Soto del Real i a qui, solidàriament, però sense saber-ho, li vam finançar les prostitutes entre tots els contribuents.

L'auge de la prostitució entre congressistes és la prova que el progrés social només es dona en la tecnologia, ja que les nostres necessitats segueixen sent les mateixes que quan Sòcrates i Plató. La tecnologia avança incansablement, però la condició humana roman inalterable al llarg dels segles. Que la teva empresa t'enviï a Barcelona a col·laborar en l'esplendor de la telefonia mòbil? Doncs aprofites per anar de putes i, si és possible, li endosses la factura al teu cap, que per això hi és, el molt cabronàs.

Segons la gran Juani, el dia ideal del congressista del Mobile és el diumenge perquè pot anar a missa a la Sagrada Família al matí, a veure un partit del Barça a la tarda i a visitar el seu local a la nit, sigui a primera fila o una mica més lluny, si té por que l'esquitxin. Si pot ser, tot això gratis total gràcies a una empresa comprensiva amb les necessitats d'esbarjo dels seus assalariats.

Menjar, beure i follar, les urgències de tot ésser humà, figuren en un lloc molt alt a la llista de prioritats dels senyors congressistes. Amb l'actitud poc comprensiva de les seves empreses, que ara es resisteixen a finançar-los els seus escapismes, se'n ressenten el gremi de la prostitució i llocs llegendaris com el Bagdad. Em temo que un dia d'aquests, els perjudicats per l'actitud estalviadora de les grans empreses de telefonia mòbil puguin muntar-li a l'alcalde Collboni una manifestació de protesta a plena plaça Sant Jaume.