Lamine Yamal s'ha convertit en un dels jugadors de futbol més cotitzats del món. El seu estil personal i el seu carisma han fet forat en milions d'aficionats, siguin del Barça o no.

El futbol que practica Lamine Yamal és digne de contemplar: malabars amb la pilota, driblatges elegants, desmarcatges prodigiosos, centrades molt mesurades i rematades suaus i col·locades. El de Rocafonda ha eclipsat, almenys durant gairebé un any, jugadors que estaven cridats a majors glòries, com Mbappé o Haaland. 

Però tots ens preguntem si Lamine serà capaç de mantenir-se o, per contra, s'apagarà la seva estrella com va passar amb jugadors com Ansu Fati o, durant el seu període al FC Barcelona, Ousmane Dembelé.

Podrà Lamine Yamal consolidar-se com un dels millors jugadors de tots els temps? Tindrà la capacitat per liderar els seus companys i aconseguir triomfs importants de manera sostinguda com durant la gloriosa etapa de Lionel Messi?

Ser líder d'alguna cosa no és fàcil. Però encara ho és menys en un context com el blaugrana, on guanyar és sempre imprescindible i on tothom està sotmès a una enorme pressió. El famós “entorn” de Johan Cruyff. Si Yamal està cridat a ser un dels líders del present i del futur, com hauria de ser aquest lideratge?

Crec que Lamine no hauria de ser ostatge de res ni de ningú. En lideratge, ser ostatge implica dependre en excés d'alguna cosa que impedeix la màxima realització del potencial que qualsevol persona atresora.

Podem, per exemple, ser ostatges de les nostres pors, debilitats o d'un ego massa desbocat. Per poder liderar-se a un mateix i, en conseqüència, liderar els altres, és imprescindible conèixer què ens limita i, a partir d'aquí, traçar plans per trencar barreres i progressar.

Tant de bo el geni de Mataró no sigui ostatge de les nombroses temptacions que, com és natural, assetgen qualsevol persona d'èxit. Gaudir de la vida és lícit, és clar, però tot hauria de tenir uns límits compatibles amb l'ambició d'aconseguir una certa excel·lència.

Els bons líders acostumen a tenir bones bases de seguretat. Una base de seguretat és qualsevol element (objecte, creença, persona, pràctica, experiència, etc.) que compleixi dues funcions: en primer lloc, protegir-nos i cuidar-nos.

Un líder que no se sent cuidat sucumbirà més fàcilment a les seves pors i inseguretats. Però, d'altra banda, una base de seguretat ha de ser també quelcom que ens permeti arriscar-nos, aprendre i innovar. Segur que per a Lamine, l'actual entrenador del Barça, Hansi Flick, és una base de seguretat.

Flick procura, amb una actitud suau i amb un somriure eloqüent, ser un guia per als seus jugadors i cuidar-los en tot moment. Però Hansi és conscient que en un entorn summament competitiu com és el futbol professional, ha d'ajudar els seus pupils a donar el millor de si mateixos a través del sacrifici constant, l'aprenentatge i l'acceptació de reptes d'alt calat. El gran desafiament de tot líder, en conseqüència, és convertir-se en base de seguretat per a les persones que l'envolten.

Si un suposat líder genera por o inseguretat, alguna cosa falla. Els líders excel·lents cuiden els seus col·laboradors però, en paral·lel, els animen a arriscar-se, a créixer i a canviar. Mantenir aquest equilibri no és fàcil.

Un líder autèntic no actua des del poder descarnat o l'arrogància. Ben al contrari, és capaç de connectar amb la seva gent i d'establir relacions directes, honestes i productives. Accepta incondicionalment les suggerències de tothom i està obert al diàleg i a la negociació per arribar a acords. Escolta, empatitza, dialoga, connecta, resol, avança. 

Lamine Yamal es convertirà en un líder indiscutible quan sigui percebut com a base de seguretat pels seus companys i també per totes les persones que, a través de la pràctica del futbol, el considerin algú que els proporciona pau, tranquil·litat i seguretat, però que, en paral·lel, els ajudi a aprendre, perfeccionar-se, córrer riscos calculats, experimentar i, en definitiva, progressar.

És clar, els líders no viatgen sols. Yamal o qualsevol altre jugador cridat a ser dels grans i a liderar un equip de llegenda s'ha de recolzar en els seus companys. Sense aquesta palanca, liderar esdevé una utopia. És a través de l'esforç coordinat de tot un equip que s'aconsegueixen grans objectius. Un equip, per triomfar, ha de tenir estratègia, un pla d'acció, pocs o cap ego, negociació i col·laboració, capacitat per gestionar els conflictes de manera ràpida i, més que motivació, molta passió.

Endavant, Lamine.