Tot i al mateix temps no pot ser. Sembla una afirmació lògica, però els partits polítics són mestres a tensar la corda i a oferir la impressió que sí, que tot és possible. A Barcelona, l'alcalde Jaume Collboni, que acaba de passar amb nota la seva intervenció a L’alcalde respon, fa anys que defensa un acord d'esquerres al consistori.

Però, davant la manca de compromís dels comuns i d'Esquerra per formar part d'un govern municipal, el PSC ha jugat amb la possibilitat de pactar amb Junts per Catalunya.

De fet, en aquest mandat, hi ha pactes importants: l'ordenança sobre terrasses i l'ordenança de civisme. Tanmateix, no ha estat possible un acostament real amb Junts per tirar endavant la reforma de la reserva del 30% d'habitatge públic a les construccions immobiliàries.

I aquesta mesura era central per al mandat. Jaume Collboni va assenyalar en una entrevista amb Metrópoli que ja havia decidit deixar aquesta reforma al calaix fins a les eleccions, perquè no veia la manera de trobar un soci fiable, o dos, per presentar una alternativa que tot el sector econòmic segueix esperant.

La qüestió és que a Barcelona no es veu cap altre model per governar la ciutat que el d'un pacte d'esquerres entre el PSC, comuns i Esquerra.

A l'altre costat, Junts manifesta una incapacitat per trobar un nou líder que aglutini un centredreta liberal, i que connecti amb les necessitats dels barcelonins. El PP tampoc sembla que pugui ocupar un paper central, encerclat ara per la força de Vox, com ho està Junts per la possible irrupció d'Aliança catalana.

Tampoc es veu viable una aliança entre Junts i Esquerra, amb l'excusa de ‘nacionalitzar’ la capital catalana. L'esquerda entre aquestes dues forces polítiques és evident. I el PSC, per si mateix, com tots els altres partits, ja no pot reunir un cos central de l'electorat que el catapulti cap als 16 o 18 regidors.

Aspira a guanyar les properes eleccions, quedar primer, i buscar acords a partir de la situació de les forces polítiques d'esquerra.

Aquesta mateixa situació és la que es dona al Parlament de Catalunya. Esquerra es resisteix a secundar els pressupostos de Salvador Illa. Queden uns dies de marge, un cop el PSC ja ha aconseguit el suport dels comuns. Però, quina alternativa hi ha per governar la Generalitat?

A poc a poc s'anirà assumint una realitat. Collboni ho va constatar a L’alcalde respon. Esquerra hauria d'aprovar els pressupostos de la Generalitat si vol reivindicar-se també a Barcelona. I és que estan en joc 250 milions d'euros. Hi ha projectes cofinançats, des de centres d'atenció primària fins a escoles. I la participació de la Generalitat és essencial.

Esquerra espera. Es resisteix. Vol més garanties en el model de finançament de la Generalitat que ha negociat amb el PSC i el Govern central. Falten uns dies perquè Salvador Illa entengui que ja no hi ha més marge de maniobra. O pressupostos o convocatòria d'eleccions, o governar arrossegant els peus.

Tanmateix, la realitat és tossuda. La governabilitat a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat passa per un acord d'esquerres amb els comuns, Esquerra i el PSC. A l'altre costat hi ha fragmentació: nacional català o nacional espanyol, sense un projecte concret sobre res.