Els anys passen, però el Burka i el Nicab segueixen presents, i cada cop més, a la nostra societat i als nostres carrers. És així pels complexos a l'hora de fer valer un principi que ha de ser cabdal en respecte i en llibertat.

Ningú pot infringir les nostres normes bàsiques de convivència apel·lant a la seva cultura, país d'origen o a una particular interpretació de la seva religió. I el Burka ho és. Una presó de tela que priva la dona de la seva dignitat i impedeix la seva llibertat.

No prohibir aquesta peça, i d'altres similars, és condemnar-la a la negació de ser. El seu escarment per infringir aquesta imposició comporta penes de marginació familiar i del seu entorn, quan no contra la seva pròpia integritat física.

Aquesta pràctica no es pot consentir i l'única manera de fer-ho és mitjançant la seva prohibició. Prohibir no per multar, sinó per poder intervenir contra qui s'oculta sota aquest vestit, qui l'obliga a ella. Així ho vaig fer a Barcelona quan vaig sol·licitar com a regidor, fa dues dècades, incorporar la prohibició del Burka a l'Ordenança de Civisme.

Ho he tornat a reiterar ara presentant al·legacions i impugnacions a la modificada norma municipal que ha entrat en vigor el passat 15 de febrer en el seu article 16 i relatiu a les normes de conducta.

Durant la seva informació pública prèvia a aprovar l'Ordenança els grups polítics que van presentar observacions a la norma municipal, Junts, ERC i Comuns, no van fer cap menció a impedir les presons de tela. Ara, són diversos els partits que estan en aquesta línia de prohibició del Burka.

Junts va pactar amb l'alcalde Collboni i ERC la modificada Ordenança, però no va ser capaç de transaccionar la meva proposta de prohibició. Es podia haver acordat i incloure-la en el text, com sí es va fer amb altres normes de conductes reprovables, amb una Disposició de mandat al mateix Ajuntament de promoure una Llei que empari les prohibicions municipals del Burka o el Nicab.

Cal recordar que, després d'insistir jo en diferents plens consistorials, l'aleshores Alcalde Jordi Hereu va anunciar l'any 2010 un Decret de prohibició. Hauria d'afectar els espais públics, biblioteques, centres cívics, dependències municipals, equipaments esportius o culturals, mercats, etc., sense oblidar una exigència especial en esdeveniments amb aglomeracions de públic.

Una prohibició per raons de seguretat a les quals cal afegir la defensa obligada de la dignitat de tota dona i la seva llibertat.

Posteriorment, es va dictar una sentència del Tribunal Suprem, la STC 693/2013 de 14 de febrer, en relació a la prohibició del vel integral aprovada a la ciutat de Lleida.

Argumentava aquesta resolució judicial que l'Ordenança no tenia empara prèvia en cap llei per limitar l'exercici de la llibertat religiosa. En conseqüència, mai és tard. Promogui's una llei que prohibeixi el burka i, amb aquesta cobertura legal, impedeixi's l'ús d'aquesta i altres peces presidiàries amb lleis i ordenances.

Per cert, també s'haurien de prohibir altres peces que cobreixen el rostre i conductes, per exemple, participar en manifestacions o deambular portant un casc, un passamuntanyes o una braga.

Aquesta sol·licitud meva, també es va rebutjar la seva inclusió, sense més, a l'Ordenança per manca de suport legal.

En termini he presentat un recurs de Reposició contra l'acord plenari municipal que va aprovar l'Ordenança. Em temo que el govern optarà `pel silenci administratiu per desestimar la meva impugnació.

Es té una oportunitat perquè els regidors tornin a debatre-la i votar-la i, entre la trentena d'aspectes que proposava, si no volen prohibir el Burka a l'Ordenança, almenys acordin incorporar a la norma municipal que s'instarà a l'aprovació de la llei.

Aquells que han donat suport al text ja ho han fet, tímidament, amb altres de les meves peticions, l'exigència de l'arrelament cívic, respecte a la convivència, per aquells estrangers que vulguin residir i treballar aquí.

La setmana passada al programa Els Matins de TV3 vaig mantenir un cara a cara amb l'exalcaldessa Ada Colau sobre la prohibició del Burka.

L'exalcaldessa va comparar les dones obligades pels seus marits a portar aquest vestit amb els Natzarens de Setmana Santa, un despropòsit. Des de l'esquerra, i més de l'extrema, sempre s'ha estat molt valent en la burla o menyspreu dels catòlics i molt covards davant certes visions de l'islam. I és que el cristià posa l'altra galta i un integrista musulmà et pot tallar el coll.

Ser multicultural i divers no comporta renunciar a l'exigència d'un mínim comú denominador de convivència. La dignitat, la llibertat, la igualtat, la integració i el respecte són valors de societat essencials i inqüestionables.

Davant les conductes que menyscaben la seva observança, la prohibició és la garant de la seva preservació.