Em va sorprendre el gran Enric Sierra en un dels seus últims articles a La Vanguardia. He de reconèixer que em va portar a l'hort amb el seu titular El problema ocult de la inseguretat als carrers. El vaig anar a llegir amb fruïció perquè les últimes dades d'inseguretat no eren per esquinçar-se les vestidures com fan alguns amb la ignorància com a regla de joc, i la demagògia barata, encara que tampoc per tirar coets. Millorem, però queda molt per fer. Per això, em va sorprendre com un periodista de raça volgués parlar del problema ocult de la inseguretat.

Vaig començar a llegir i només puc aplaudir. Barcelona és la llei de la selva per al vianant -jo hi afegiria que també per als cotxes- en mans de patinets i bicicletes que fan impossible anar segurs fent una passejada, encara que sigui curta. La llei de la selva i la peça a caçar és el vianant. Inseguretat? Tota, perquè bicis i patinets gaudeixen d'impunitat. Espero que la nova ordenança funcioni i s'actuï amb contundència contra qui importuna aquells que respecten les normes de convivència.

Però hi ha una altra inseguretat. Barcelona és insegura? Crec, sincerament que no i les últimes dades conegudes així ho atesten. L'activitat delictiva ha baixat a nivells de 2016. La pressió policial, Mossos i Guàrdia Urbana, ha fet efecte i el pla contra la multireincidència també.

Però, no podem abaixar la guàrdia perquè Barcelona és una ciutat oberta amb una població oscil·lant que va en augment amb el tradicional turisme.

Però malgrat les dades, la delinqüència serà portabandera dels populismes. Els serà igual que les mesures funcionin i explotaran fins a l'avorriment qualsevol succés que permeti parlar d'inseguretat i en el top ten tindrem el binomi inseguretat i immigració. Perquè és cert que l'activitat delictiva ha baixat, però ara la batalla és contra la percepció d'inseguretat.

Passejar per alguns barris de la ciutat -patinets i bicis al marge- es fa difícil. A vegades no hi ha ni perill ni problema, però als barcelonins de tota la vida els resulta estrany veure certes situacions, que no quadren amb la nostra cultura, dels nous barcelonins.

Sense cap mena de dubte hem d'aprendre a conviure perquè molts treballs només els fan els nous barcelonins, perquè els vells no els volem ni veure. Per això, crec que la regularització és positiva perquè ja són aquí i treballen aquí gairebé sempre en negre.

La seva regularització farà possible que cotitzin i paguin impostos i qui els contracta en negre quedi retratat. Molts d'aquests s'esquincen les vestidures “amb tanta immigració”, de la qual s'aprofiten.

O porten debats al Congrés sobre el burka o el hijab quan són més que residuals. Si la societat els obre les portes també alguns d'ells deixaran de ser asocials. El respecte ha de ser mutu. És el peix que es mossega la cua. Si els condemnem a l'ostracisme faran el que sigui per sobreviure. Per cert, com faria qualsevol fill de veí.

El populisme barat creix a plaer al món. Barcelona no és una excepció. I compte amb L’Hospitalet que s'està convertint en tot un camp de cultiu per a l'extrema dreta xenòfoba. Tampoc no és una excepció cap ciutat d'Europa.

La dada que vam conèixer la setmana passada és sorprenent. Més de deu milions de persones que viuen a Espanya no han nascut al nostre país. Si no fossin tants tindríem més problemes perquè aquí la taxa de naixements ha caigut en picat. Una dada. En els pròxims deu anys a Zamora es jubilarà el 30% de la població activa, l'autòctona. Si no hi ha reemplaçament l'economia se'n va en orris, així sense més embuts.

La immigració no és el problema, és la solució. I nosaltres hem de posar un element fonamental: La integració. Perquè sense integració, sense feina i amb salaris de vergonya, no només no tindrem més cotitzants per enfortir el benestar sinó que els llançarem a camins poc recomanables.

La gran majoria no són així. Per això, hem de conjugar la integració amb la mà dura contra aquells que fan de la delinqüència el seu modus vivendi. Siguin de fora o d'aquí. I delinqüència és robar. Sigui al carrer o explotant la fragilitat de qui no té papers. O la integració és econòmica o no serà, i aleshores tindrem guetos que seran llavor del radicalisme.

Barcelona està fent bé la feina policial però ha d'entossudir-se a construir una ciutat agradable per viure, treballar i conviure, fent com si sentís ploure a aquestes soflames mediocres que confonen immigrants amb delinqüents, que rebutgen donar-los papers però que els exigeixen que treballin acceptant salaris esclavistes.

Passegeu-vos per les obres per veure qui hi treballa, vegeu qui acompanya els nostres avis, qui treballa al camp, les empleades de la llar, qui neteja als nostres hotels o serveix en bars i restaurants. Si els expulsem a tots, algú em pot explicar què farem? Barcelona no es mereix paraules buides i falsedats. Necessitem ordre però també concert.