Els comentaris són gairebé automàtics: la ciutat ha empitjorat, hi ha més delictes que fa uns anys i aquests són més greus. Tot es tenyeix de fosc, i en el cas de Ciutat Vella les mans se'n van al cap: un desastre. Però cal apreciar les dades, veure els avenços i situar les coses en el seu punt just. Barcelona i Ciutat Vella, com la part més vulnerable, avancen cap a una nova situació: hi ha esperança, hi ha millores.

La Junta Local de Seguretat ha ofert unes xifres que mostren aquest canvi. Els delictes en el transport, per exemple, han descendit: un 24% menys al metro i al bus al llarg de 2025.

Es van notificar un total de 169.022 delictes, un 6,1% menys que el 2024. D'aquests, més de la meitat van ser furts, 87.321 en total. Això suposa un descens del 7,6% respecte a l'any anterior.

Amb la lupa més a prop, veiem que el 40% dels furts es van cometre a l'espai públic, mentre que el 33,6% van ser en establiments i el 21,8% en els transports. El gran problema, per tant, continua sent als carrers, al centre de la ciutat, on s'ha intensificat la presència dels cossos policials amb la intenció que provoquin, per començar, un efecte dissuasiu.

Un altre dels problemes és el relacionat amb les agressions sexuals. En aquest cas, es registra un augment del 4,4% respecte al 2024. Es van registrar un total de 1.179 delictes. Una de les explicacions és que aquestes agressions es denuncien ara molt més que fa uns anys. I això és positiu.

La multireincidència és la gran assignatura pendent. Fins a 470 multireincidents van ser detinguts 4.001 vegades per 9.726 fets penals imputats.

D'aquests, la majoria van ser furts amb violència o intimidació. Al Congrés s'ha aprovat aquesta setmana una nova volta de rosca del Codi Penal per endurir les penes, a partir d'una proposta de Junts per Catalunya. Tot i que pot ser beneficiosa, l'obstacle no és la llei, sinó el coll d'ampolla que s'estableix als jutjats.

La posada en marxa de més jutjats, —ja decidida— serà la clau per a una reducció efectiva d'aquesta multireincidència que augmenta tant la percepció d'inseguretat a Barcelona, i, en concret, a Ciutat Vella, on els turistes són el col·lectiu més atacat.

I aquest és el cor de molts dels problemes de la ciutat, Ciutat Vella, que es troba en plena transformació. Després de diversos anys de paràlisi, l'Ajuntament ultima un pla integral que ha consensuat amb tots els actors implicats, des d'entitats a hotelers i comerciants. A mode de cirurgià, el comissionat per a Ciutat Vella, Iván Pera, ha dibuixat un pla amb partides per a inversió i polítiques socials i de prevenció.

Una gran part de l'encant de Barcelona és Ciutat Vella. La transformació que va tenir lloc a partir dels Jocs Olímpics de 1992 es va anar paralitzant amb el temps. I en els darrers 15 anys el districte va afrontar enormes reptes i problemes: nova immigració, turistes en massa, el comerç de droga i la manca d'oferta d'habitatge en el conjunt de la ciutat.

El que es constata amb Ciutat Vella és que les maquinàries dels municipis han d'estar en tot moment a ple rendiment. Un pla urbanístic ben dissenyat no serveix de res si no hi ha un seguiment continu. La Rambla del Raval va ser una bona decisió –malgrat els nostàlgics del barri xinès–, però les accions s'han de mantenir en el temps, amb ajustos, amb imposicions si són necessàries.

Ara hi ha, de nou, esperança per a Ciutat Vella. Però ningú no s'ha de relaxar. Hi ha avenços, però ara s'han de consolidar.