És sabut que com la comarca del Vallès no hi ha res. A les seves moltes virtuts i belleses, s'hi suma que l'any passat el poble de Sant Joan del Vallès va encapçalar la llista dels cinc municipis amb més rics de Catalunya.

D'aquí que les pubilles (primogènites i hereves úniques) del Vallès fossin les més desitjades de la famosa gauche divine. Ho va certificar Vázquez Montalbán el 1970 a la revista Triunfo. El seu títol: Un informe subnormal sobre un fantasma cultural.

Però els fantasmes culturals d'aleshores tenien més coeficient intel·lectual que els actuals. Com a mostra: Paola Gratacós, regidora socialista de “Benestar Emocional” de Parets del Vallès. Cobra 55.000 euros anuals per regalar “abraçades i banys sonors”.

Justifica les seves despeses i ximpleries col·laterals per “fomentar el vincle i el sentiment de comunitat i participar a través del moviment, el contacte i el joc”. És un altre exemplar de la gent mediocre, envejosa i ressentida que malgasten diners públics.  

Militant del “bonisme kitsch”, com ho anomena l'escriptor Ferran Toutain, la regidora s'ajusta a la definició kitsch de la RAE: “estètica pretensiosa, passada de moda i considerada de mal gust”.

La retraten les activitats que munta: petons col·lectius, retirades i acampades pel solstici d'estiu, banys sonors i concerts de bols tibetans… Amb un servei de consultes telefòniques i un punt de trobada. Tot amb fins proselitistes.

Un xiringuito amb la fal·làcia de “contribuir a la felicitat dels veïns, oferint-los eines per al seu benestar emocional”. Mereixeria ser ingressada a la Història de l'estupidesa humana, de Paul Tabori.

També l'Ajuntament de Sabadell, capital de la comarca i ciutat de prestigi cultural i econòmic, s'ha apuntat a la moda de la idiotesa massiva programada. El seu riure mundial: “exigir” a Trump que alliberi Nicolás Maduro i la seva senyora Cilia Flores.

Instigat per les restes dels grupuscles woke, (ERC, la Crida i Sabadell En Comú Podem), l'Ajuntament socialista condemna la “ingerència militar i política dels Estats Units a Veneçuela”. I reclama “la retirada dels càrrecs de narcoterrorisme” al tirà i a la seva consort.

Amb una autoritat moral i un poder grotescos, exhorten l'Estat, Unió Europea, Otan i Generalitat a “posicionar-se públicament contra la intervenció”. Només PP i Vox van votar contra el ridícul.

Tot i que l'alcaldessa Marta Farrés i els seus manats tenen majoria absoluta al consistori i haurien pogut evitar una farsa tan gran i un esperpent semblant. Juntament amb Junts amb el cap sota l'ala. 

Per acabar de destrossar-ho tot el pitjor possible, han compromès el prestigi de la ciutat argumentant que a Sabadell hi viuen uns 1.700 veneçolans. Però la majoria, que són víctimes i exiliats de la dictadura chavista, no han estat respectats.

A manca de voluntat política i de capacitat tècnica i professional per gestionar problemes més greus de Sabadell i del Vallès, els seus mandataris cobren per llençar cortines de fum.

Però com el Vallès no hi ha res millor. Malgrat que la casta de sinistra, que no d'esquerra, ja no té res útil ni seriós per oferir. Excepte pallassades.