Us en recordeu d'aquell cuiner de l'ajuntament de Barcelona que va ser acomiadat per suspendre l'examen de català? Bé, doncs resulta que el TSJC ha declarat el seu acomiadament improcedent i obliga l'empresa a readmetre'l o a indemnitzar-lo amb la bonica quantitat de 59.000 euros. Considera l'alt tribunal que l'ajuntament es va excedir en la seva croada idiomàtica (el cessat és natural de Còrdova) i, encara que no ho digui, intueixo que considera que per fer fricandó, macarrons i ous ferrats no cal tenir un nivell de català similar al del difunt Pompeu Fabra.

Quan va tenir lloc l'acomiadament, no vaig poder evitar pensar que el PSC, una vegada més, estava sobreactuant. Ho fa sovint, sempre que detecta una oportunitat d'exercitar aquell síndrome d'Estocolm que els va causar Jordi Pujol als anys 80, quan el Gran Barrufet considerava que els sociates no eren prou catalans. Fer fora un cuiner perquè no domina el català em va semblar més propi d'ajuntaments convergents o republicans, molt donats a aquest tipus de gestos (al de Ripoll potser es consideraria insuficient el cessament i s'optaria per la sodomització a la plaça pública amb una botifarra). Especialment perquè el cessat no tenia el més mínim tracte amb la població, ja que estava confinat a les cuines del nostre ajuntament.

Plovia sobre mullat. Recordo que una mica abans d'aquest incident patriòtic havia tingut lloc un altre encara més ridícul: un treballador del cementiri de no sé quin poble havia estat acomiadat pel seu desconeixement de la llengua de Mossèn Cinto. Tenint en compte que la feina el condemnava a parlar gairebé exclusivament amb difunts, no sé a què venia l'exigència del català, però la cosa es veuria superada pel del cordovès de la cuina del nostre ajuntament, que només parlava amb morts del regne animal. No sé d'on va sortir la idea de sotmetre a examen de llengua un cuiner i un enterramorts, però crec que és molt indicatiu del que li passa a segons qui pel cap en aquesta terra nostra.

S'entén que el madrileny Roberto Enríquez, àlies Bob Pop, hagi après català perquè opta a l'alcaldia de Barcelona, càrrec en què es dóna per fet que el titular ha de mostrar-se fluid en les dues llengües oficials de Catalunya (igualment pròpies, per cert, malgrat el que pugui pensar el cap de Plataforma per la llengua). Però una cosa és voler ser alcalde d'una gran ciutat i una altra, fabricar menjars per a funcionaris municipals o enterrar cadàvers pulcrament. Ja sé que hi ha gent capaç d'enfadar-se si qui enterra l'avi no ho fa en català, però crec que no caldria fer-los ni el més mínim cas.

El TSJC ha posat ordre en el síndrome d'Estocolm dels socialistes barcelonins i ara, el cuiner andalús haurà de ser readmès al seu lloc o ser indemnitzat convenientment. Aprendre català no fa cap mal, sobretot si portes mitja vida aquí, però hi ha gent negada per als idiomes, gent a qui fa mandra estudiar una mica i gent que, amb un criteri difícil de censurar, considera que a qualsevol lloc d'Espanya (i Barcelona és a Espanya fins a nova ordre) n'hi ha prou amb el castellà o espanyol per anar per la vida (sobretot, segons en quines feines).

Deixem, doncs, aquests gestos supremacistes per als qui n'han fet la seva raó de viure. Uns gestos que un consistori presumptament socialista no té per què practicar. Espero que aprenguin la lliçó del TSJC i que no haguem de tornar a fer el ridícul patriòtic de nou. Han passat molts anys des dels 80 i ja seria hora de superar el síndrome d'Estocolm del nonagenari senyor Pujol.